T'HAS LESIONAT... I ARA QUÈ?

Conec la sensació amb què t'has quedat després de la consulta al metge. És normal. Respira-la, sent-la... potser et sents com quan eres petit i et senties sol i desemparat perquè no t'ajudaven. Intenta aprendre el que et diu tot això. Feia temps que no et passava, potser perquè fèia temps que no et trobaves en una situació tan desconcertant com aquesta. La por és l'alerta que et trobes davant d'una situació nova. La por, o la tristesa t'avisa que has d'estar atent. GENIAL. Atent per buscar solucions, per canviar actituds. Usa el teu potencial (a l'Institut i la Universitat ens van entrenar en ser especialistes en cercar informació i comprendre-la... poca cosa més per desgràcia, feta una carrera tens les eines per poder-ne fer qualsevol). Així que: busca informació, fes-te un expert en la teva lesió i programa els passos que la sanaran. Amb el temps he vist que aquestes situacions d'anar al metge i que no em donin respostes on agafar-me, només estaven per ensenyar-me una cosa: a responsabilitzar-me dels meus problemes i a confiar en mi. De fet, la lesió sempre se la provoca un mateix. Segur que un mateix pot desgirar la truita. I aquest girar i desgirar la truita és el que, en aquesta vida, ens fa créixer.

Jo veig el cos humà amb els seus músculs i articulacions com un sistema de politges i cordes. És molt important tenir les cordes ben cuidades, saber per què serveixen i treure'ls la pols abans d'usar-les. Primer de tot caldria concretar el múscul lesionat i quin creus que ha estat el gest que ho ha ocasionat.

Un cop saps quin múscul t'has lesionat i per què caldria començar a planificar la sanació.

El primer que dic en aquests casos és: estàs preparat!! Tu et sanaràs a tu mateix. Metges, màquines de rehabilitació, parxes placebo... poden ser una ajuda, però no és la clau. Et poden curar però no sanar. Curar és tornar a assolir un bon estat de salut (normalment gràcies al descans, medicaments, rehabilitació passiva com massatges...), però seguir amb l'actitud i els hàbits anteriors a la lesió. Aleshores què passarà? Tornaràs a entrenar i... PAM!! "És que la contractura no se'n va!!". Sanar és assolir un bon estat de salut després de reinventar-te i canviar actituds i hàbits vitals. Després entrenaràs i... "Carai, sóc una bèstia parda, estic molt més fort que abans". El tema és dedicar-hi atenció, consciència, energia, voluntat i paciència. Un metge et pot curar però qui et sanaràs seràs tu. Serà la teva energia i actitud la que transformarà el teu cos.

Així que el principal serà marcar les fases per les quals passaràs i els objectius que has de tenir en cada fase. Cada fase és clau, no et sanes al final, et sanes des del principi. Així que d'entrada: ja t'estàs sanant.

Pas 1. Tenir clar què i per què t'has lesionat i quins hàbits cal redreçar. Pas 2. Tenir present el procés pel qual passaràs (a tall d'exemple: lesió, dolor, prevenció, intervenció si n'hi ha, dolor, rehabilitació, avenços i retrocessos, harmonització i estat de major salut que el d'abans de la lesió). Pas 3. Posar el xip amorós cap a la musculatura lesionada. Cuida-la. Menja bé, descansa, fes-li banys de contrasts (calent 1'-fred 2'-calent 1'-fred 2') per irrigar la musculatura un o dos cops al dia quan et dutxis... (això fa que la sang es mobilitzi pels teixits musculars i els regeneri). Pas 4. Imprescindible mantenir la musculatura del cos que no està lesionada tonificada (i si pot ser la lesionada també). No deixar-se. Així la rehabilitació posterior serà més eficaç. Que t'hagis lesionat una part del cos no vol dir que no puguis fer activitat física. Busca l'activitat que puguis fer. Això t'ajudarà a sentir-te més fort i segur de tu mateix, ja que les lesions acostumen a fer aflorar inseguretats personals, pors, abatiment, tristesa (que a la llarga no ajuda a la rehabilitació). Tingues en compte que els músculs no deixen de ser el símbol extern del nostre estat emocional intern. Així que tonifica'ls, estigues en forma. Pas 5. Fes el que hagis de fer en cada etapa de la sanació (ex: descans per desinflamar, massatge, nous hàbits, reeducació postural, exercicis de rehabilitació, pràctica moderada de l'activitat que et va lesionar en condicions de seguretat, potenciació de musculatura concreta, etc.) i gaudeix de les bones situacions que et regala la vida més enllà de la lesió.

Durant el procés, centra't en cada etapa i no vulguis anar a la de més enllà. En cada etapa, per més que sigui la primera (que potser només és intentar calmar el dolor), ja t'estàs sanant. Sigues flexible i ves fent cas a les teves sensacios. Encara que et sembli que en algun moment vas enrere, no és cert, extreu l'aprenentatge i veuràs com després avances amb més seguretat. Ves-te modificant segons la pràctica. El cas és que hi posis atenció, energia... sang!! La sang porta oxigen, s'endú les substàncies de rebuig i regenera els teixits musculars. Com envies sang? Doncs segons l'etapa on et trobis: posant gel, escalfor, fent massatge, contraient, estirant... Ves provant el que et demani el cos en cada fase. Com ja he dit es poden potenciar músculs d'ajuda per protecció i prevenció durant tot el procés i, si és adequat, es poden fer exercicis isomètrics amb els músculs lesionats (és a dir, contracció del múscul sense escurçament). Són exercicis per tonificar la musculatura més interna sense produir contractures ni moviments articulars. Eviten l'atròfia muscular i ens enforteixen des de la base.

Per cert. Important no fer cas a ningú que parli de la lesió negativament o passivament, encara que hagin patit lesions similars. El qui et sanaràs seràs tu. Hi ha molta incultura en el tema del propi cos i normalment la gent s'abandona pensant que els curaran els metges o els medicaments. El cos té una capacitat d'autorregeneració increïble, però nosaltres hem de saber crear-li un ambient favorable dia a dia. Fes preguntes als metges, però si són negatius o pessimistes no els facis gaire cas!! A mi l'any 2000 em deien que no podria practicar mai més cap esport!!! I em deien que reposés i que fes vida normal sense fer activitat física (i el temps que els vaig fer cas, fins i tot anant amb crosses, vaig empitjorar progressivament en la lesió i en l'estat anímic... i em vaig crear una llaga a l'estómac amb els medicaments)!! En canvi. Després de 6 mesos fent 3 hores de rehabilitació cada dia (amb l'ajuda de la Fisioterapeuta Elena Coll) i quasi 2 anys fent els exercicis cada dia 1 hora a casa, no només vaig tornar a fer esport, sinó que em vaig Llicenciar en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i vaig estar varis anys dedicant-me a fer de monitor d'esports d'aventura. Saps? Hi ha molts metges, infermers o fisios que són de la vella escola i tenen concepcions sobre la sanació molt arcaiques, pocs recursos i zero imaginació. Pastilla i a descansar tu! Jo no crec que hagi d'anar així. El nostre cos està dissenyat per moure's, si no, a part d'atrofiar-se s'entristeix. Als metges cal preguntar-los, sobretot, en referència a la zona lesionada (quina és la seva funció, quins gestos no es poden fer amb la lesió, quines condicions afavoreixen la millora de la lesió... d'això en saben molt) i als fisioterapeutes exercicis isomètrics per tonificar la musculatura que s'està atrofiant i per rehabilitar la zona lesionada... i això és tot. A tu és a qui pertany organitzar la pròpia rehabilitació i dur-la a terme cada dia. Així sentiràs que tens les eines i la responsabilitat de la sanació. Ja veuràs, anirà tot vent en popa!! Només hi ha vents favorables si sabem cap on anem!!

També és bo tenir present que els exercicis de rehabilitació potser et requeriran 1 o 2 hores cada dia durant un temps perllongat, però ja et dic que (malgrat les millores no es vegin a simple vista i no es comencin a notar fins al cap d'algun mes) et canviarà la concepció de tu mateix i aprendràs moltíssim de la teva força de voluntat i la teva capacitat per sanar-te (que va més enllà de curar-te) i, al cap i a la fi, transformar el teu cos. El tema és fer els exercicis correctament (posicions, temps, repeticions) cada dia i cuidar-se (alimentació, descans, alegria, rialles i actitud positiva). Acabaràs sent un especialista del teu propi cos... i et preguntaràs com és que això no ens ho van ensenyar a l'escola. És bàsic!

Per últim, només vull remarcar que el que t'ha passat serà menys del que sembla si tens alguns coneixements on agafar-te. Per això és vital que siguis conscient del procés. Mira't algun manual senzill o alguna foto d'anatomia muscular per internet. Més que res per tenir referents de què t'has lesionat i què és el que has de sanar i què és el que has de tonificar. Concretar mentalment t'ajudarà a sentir-te actiu en la sanació. Com ja t'he dit ets tu qui et transformes... i ja has començat a fer-ho.

Res més, animar-te a que et moguis i juguis a sanar-te. A la Universitat ens deien que tot el tema relacionat amb l'activitat física i la salut fa quatre dies que forma part de la ciència i que no hi ha receptes miraculoses. És com la felicitat, cadascú troba la seva recepta. El tema és posar-li una mica de coneixement i practicar cada dia.

Feliç transformació!