La meva última feina: fer de figura de cera. No desvetllaré els trets
característics del personatge, per si voleu venir a veure-ho. Només dir que:
l'espectacle se centra en una Experiència de Terror guiada per un Museu de Cera. Sí, és un espectacle de Terror. I sí, així és com es ven.
Jo penso:
Quan vaig al Teatre a veure un Musical: pago diners per gaudir de
l'espectacle.
Quan vaig al futbol: pago diners per animar al meu equip i gaudir del partit.
Quan vaig al cine: pago diners per viure una experiència a la butaca.
En tots els exemples d'espectacles anteriors:
1. Pago diners. 2. M'implico actitudinalment d'alguna manera per tal de
gaudir-ho.
Cas Museu de Cera de Barcelona
Lloc: Museu de Cera. Fet: Espectacle Experiència Terrorífica. Dies: Dissabtes.
Horari: de 20h a 24h.
Els espectadors paguen diners (en aquest cas per passar por).
Qüestions que se'm plantegen:
1. Per què hi ha individus que es passen tot el recorregut vacil·lant, destorbant,
incordiant als actors i actrius de l'espectacle?
2. Per què hi ha espècimens que s'esforcen en demostrar constantment que no
tenen por quan, de fet, han pagat per passar-ne?
Coclusions:
1. Tenen por (obvi i fàcil).
2. Aquesta conclusió m'espanta. Saben que l'espectacle no és real??? Perquè
potser si em trec el maquillatge i els hi dic "escucha, mira que estoy
trabajando, me has pagado para que te de miedo, involúcrate un poco
por favor" descobriran que han estat: A. Fent el ridícul. B. Tocant la pera
als treballadors. C. Arruïnant l'experiència fantàstica als altres espectadors.
En definitiva:
Hi ha espectadors que no arriben a comprendre l'actitud que requereix allò
que sí que poden pagar: 1. Perill. 2. Paciència. 3. Cal fomentar la cultura
teatral d'aquest país. 4. Si sabeu què veniu a veure i com us heu d'implicar (comportar), us ho passareu... terroríficament!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada