divendres, 21 de novembre de 2014

EL DIA 9: LA WEBSÈRIE LEGAL DE LA CONSULTA


Actualment el terme "Política" està molt desvirtuat. O més que desvirtuat sembla que s’hagi girat la truita. Política ve del llatí "politicus" i aquest del grec "politikós" que significa "dels ciutadans". Política era l'art de viure en comunitat, és a dir, una branca de la moral que s'ocupava de l'activitat social i, gràcies a la qual, una societat lliure resolia els problemes que els plantejava la seva convivència. Aquesta activitat promovia la participació ciutadana per distribuir i executar el poder, segons les necessitats, per promoure el bé comú. Així, els assumptes dels ciutadans eren anomenats assumptes "Politikós" i, en oposició, els assumptes privats eren els assumptes "Idiotikós". D’aquesta manera, els ciutadans que s’interessaven pels assumptes de la comunitat es van anomenar “Politikós” i els que no “Idiotikós” o “ciutadans privats”. Amb el temps, els “ciutadans privats” van anomenar-se “incultes” fent referència a la seva incapacitat de cooperar en societat i, finalment, van derivar a anomenar-se idiotes. I d’aquí prové “poc intel·ligent” com a significat actual d’aquesta paraula.

Avui en dia, el sistema econòmic escollit per fer evolucionar la societat s'ha fet incompatible amb el concepte originari de Sistema Polític. Ja no hi ha faraons ni dictadors, però el capitalisme (altra hora font d'evolució social) s'ha portat a límits insospitats. Això ha donat tant poder a uns minoritaris grups socials que, aquests, s'han permès el luxe d'imposar a la majoria com han de viure. Ara els ciutadans no hi pintem res en les decisions econòmiques, educatives o sanitàries del nostre país, ja que l’actual classe política està vinculada a partits que depenen del finançament de bancs o de grans empreses, és a dir, els enriquits grups minoritaris. Així, fent referència a la definició anterior, veiem com el capitalisme ha transformat a molts "Polítics" actuals en veritables "idiotes", o sigui, persones que només miren pels seus interessos. Això ha relegat la població a simples esclaus que mantenen un sistema econòmic que els exprimeix cada vegada més. Un sistema econòmic que, de passada, segueix capgirant el sistema polític, permetent als “Idiotokós” controlar els assumptes “Politikós”.

Però cal tornar a capgirar la truita. La política és del poble i els polítics han de ser els portaveus que el poble escull perquè liderin allò que el poble decideix. En aquest país on vivim, segons la meva opinió, cal seguir fomentant que el poble ens tornem a fer nostra la política... que ens informem, que en parlem i que l’evolucionem. Cal fer pedagogia política per recuperar la nostra autonomia a nivell individual i social. Per això, entre d'altres coses, treballa l'ANC al nostre país. Per això hem caminat tots junts cap a la consulta del 9N. I per això la websèrie que us presento: “El dia 9”. Una sèrie que hem creat per donar informació del moment polític d’una manera diferent. Per prendre consciència del que passa “a casa”. Per mostrar que a Catalunya s'està creant un moviment polític i social que recupera el significat de la paraula política i vol executar-la des d’una base democràtica.

Penso que si no seguim estirant fort per aquí, els individus que resten amb mentalitats dictatorials del franquisme o aquells que són titelles del poder financer, seguiran governant a la manera de les societats feudals de l'edat mitjana. Considero que si els ciutadans ens desinteressem dels assumptes del nostre poble, aconseguirem que la política segueixi desvirtuant-se i serveixi per, al cap i a la fi, esclavitzar-nos.

Per això “El dia 9”. Per contribuir en fomentar la política entre els seus veritables protagonistes, els ciutadans. Perquè el tema del 9N sigui tractat amb un estil pròxim i espontani, original i gamberrament aclaridor... des de casa. El projecte fuig de fomentar cap ideologia política. Ens trobem, doncs, davant d'una comèdia de caire històric, que ofereix informació sobre el procés que ha conduït els esdeveniments fins al moment polític actual: La Consulta. Perquè ningú pugui dir que és una botifarrada, ni la consulta d’en Mas. Perquè comencem a prendre consciència que fa molt de temps que estem caminant pel bon camí, entre tots. Per seguir donant suport al dret a decidir i fer un pas més cap a un sistema democràtic directe, que fomenti assemblees, referèndums o iniciatives ciutadanes.

Gràcies. Moltes gràcies a totes les persones que ho heu fet possible. Gràcies per tot el que he après de vosaltres. Per ajudar-me a entendre millor el moment polític de casa nostra, fer-me’l meu i responsabilitzar-me de la part que em toca. Perquè, sincerament, feia temps que la Diana i jo volíem saber què és realment la Política.

Podeu veure la sèrie completa al canal:
https://www.youtube.com/channel/UC8-wNLj_XYXHaE4JNo3JU8g


EL DIA 9
Capítol 1: Nou Estatut de Convivència
Capítol 2: La ratificació... modificada
Capítol 3: Oh capità, el meu capità
Capítol 4: La mort del Pacte Fiscal
Capítol 5: El dia nou

divendres, 2 de maig de 2014

T'HAS LESIONAT... I ARA QUÈ?

Conec la sensació amb què t'has quedat després de la consulta al metge. És normal. Respira-la, sent-la... potser et sents com quan eres petit i et senties sol i desemparat perquè no t'ajudaven. Intenta aprendre el que et diu tot això. Feia temps que no et passava, potser perquè fèia temps que no et trobaves en una situació tan desconcertant com aquesta. La por és l'alerta que et trobes davant d'una situació nova. La por, o la tristesa t'avisa que has d'estar atent. GENIAL. Atent per buscar solucions, per canviar actituds. Usa el teu potencial (a l'Institut i la Universitat ens van entrenar en ser especialistes en cercar informació i comprendre-la... poca cosa més per desgràcia, feta una carrera tens les eines per poder-ne fer qualsevol). Així que: busca informació, fes-te un expert en la teva lesió i programa els passos que la sanaran. Amb el temps he vist que aquestes situacions d'anar al metge i que no em donin respostes on agafar-me, només estaven per ensenyar-me una cosa: a responsabilitzar-me dels meus problemes i a confiar en mi. De fet, la lesió sempre se la provoca un mateix. Segur que un mateix pot desgirar la truita. I aquest girar i desgirar la truita és el que, en aquesta vida, ens fa créixer.
Jo veig el cos humà amb els seus músculs i articulacions com un sistema de politges i cordes. És molt important tenir les cordes ben cuidades, saber per què serveixen i treure'ls la pols abans d'usar-les. Primer de tot caldria concretar el múscul lesionat i quin creus que ha estat el gest que ho ha ocasionat.

Un cop saps quin múscul t'has lesionat i per què caldria començar a planificar la sanació.

El primer que dic en aquests casos és: estàs preparat!! Tu et sanaràs a tu mateix. Metges, màquines de rehabilitació, parxes placebo... poden ser una ajuda, però no és la clau. Et poden curar però no sanar. Curar és tornar a assolir un bon estat de salut (normalment gràcies al descans, medicaments, rehabilitació passiva com massatges...), però seguir amb l'actitud i els hàbits anteriors a la lesió. Aleshores què passarà? Tornaràs a entrenar i... PAM!! "És que la contractura no se'n va!!". Sanar és assolir un bon estat de salut després de reinventar-te i canviar actituds i hàbits vitals. Després entrenaràs i... "Carai, sóc una bèstia parda, estic molt més fort que abans". El tema és dedicar-hi atenció, consciència, energia, voluntat i paciència. Un metge et pot curar però qui et sanaràs seràs tu. Serà la teva energia i actitud la que transformarà el teu cos.

Així que el principal serà marcar les fases per les quals passaràs i els objectius que has de tenir en cada fase. Cada fase és clau, no et sanes al final, et sanes des del principi. Així que d'entrada: ja t'estàs sanant.

Pas 1. Tenir clar què i per què t'has lesionat i quins hàbits cal redreçar. Pas 2. Tenir present el procés pel qual passaràs (a tall d'exemple: lesió, dolor, prevenció, intervenció si n'hi ha, dolor, rehabilitació, avenços i retrocessos, harmonització i estat de major salut que el d'abans de la lesió). Pas 3. Posar el xip amorós cap a la musculatura lesionada. Cuida-la. Menja bé, descansa, fes-li banys de contrasts (calent 1'-fred 2'-calent 1'-fred 2') per irrigar la musculatura un o dos cops al dia quan et dutxis... (això fa que la sang es mobilitzi pels teixits musculars i els regeneri). Pas 4. Imprescindible mantenir la musculatura del cos que no està lesionada tonificada (i si pot ser la lesionada també). No deixar-se. Així la rehabilitació posterior serà més eficaç. Que t'hagis lesionat una part del cos no vol dir que no puguis fer activitat física. Busca l'activitat que puguis fer. Això t'ajudarà a sentir-te més fort i segur de tu mateix, ja que les lesions acostumen a fer aflorar inseguretats personals, pors, abatiment, tristesa (que a la llarga no ajuda a la rehabilitació). Tingues en compte que els músculs no deixen de ser el símbol extern del nostre estat emocional intern. Així que tonifica'ls, estigues en forma. Pas 5. Fes el que hagis de fer en cada etapa de la sanació (ex: descans per desinflamar, massatge, nous hàbits, reeducació postural, exercicis de rehabilitació, pràctica moderada de l'activitat que et va lesionar en condicions de seguretat, potenciació de musculatura concreta, etc.) i gaudeix de les bones situacions que et regala la vida més enllà de la lesió.

Durant el
procés, centra't en cada etapa i no vulguis anar a la de més enllà. En cada etapa, per més que sigui la primera (que potser només és intentar calmar el dolor), ja t'estàs sanant. Sigues flexible i ves fent cas a les teves sensacios. Encara que et sembli que en algun moment vas enrere, no és cert, extreu l'aprenentatge i veuràs com després avances amb més seguretat. Ves-te modificant segons la pràctica. El cas és que hi posis atenció, energia... sang!! La sang porta oxigen, s'endú les substàncies de rebuig i regenera els teixits musculars. Com envies sang? Doncs segons l'etapa on et trobis: posant gel, escalfor, fent massatge, contraient, estirant... Ves provant el que et demani el cos en cada fase. Com ja he dit es poden potenciar músculs d'ajuda per protecció i prevenció durant tot el procés i, si és adequat, es poden fer exercicis isomètrics amb els músculs lesionats (és a dir, contracció del múscul sense escurçament). Són exercicis per tonificar la musculatura més interna sense produir contractures ni moviments articulars. Eviten l'atròfia muscular i ens enforteixen des de la base.

Per cert. Important no fer cas a ningú que parli de la lesió negativament o passivament, encara que hagin patit lesions similars. El qui et sanaràs seràs tu. Hi ha molta incultura en el tema del propi cos i normalment la gent s'abandona pensant que els curaran els metges o els medicaments. El cos té una capacitat d'autorregeneració increïble, però nosaltres hem de saber crear-li un ambient favorable dia a dia. Fes preguntes als metges, però si són negatius o pessimistes no els facis gaire cas!! A mi l'any 2000 em deien que no podria practicar mai més cap esport!!! I em deien que reposés i que fes vida normal sense fer activitat física (i el temps que els vaig fer cas, fins i tot anant amb crosses, vaig empitjorar progressivament en la lesió i en l'estat anímic... i em vaig crear una llaga a l'estómac amb els medicaments)!! En canvi. Després de 6 mesos fent 3 hores de rehabilitació cada dia (amb l'ajuda de la Fisioterapeuta Elena Coll) i quasi 2 anys fent els exercicis cada dia 1 hora a casa, no només vaig tornar a fer esport, sinó que em vaig Llicenciar en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i vaig estar varis anys dedicant-me a fer de monitor d'esports d'aventura. Saps? Hi ha molts metges, infermers o fisios que són de la vella escola i tenen concepcions sobre la sanació molt arcaiques, pocs recursos i zero imaginació. Pastilla i a descansar tu! Jo no crec que hagi d'anar així. El nostre cos està dissenyat per moure's, si no, a part d'atrofiar-se s'entristeix. Als metges cal preguntar-los, sobretot, en referència a la zona lesionada (quina és la seva funció, quins gestos no es poden fer amb la lesió, quines condicions afavoreixen la millora de la lesió... d'això en saben molt) i als fisioterapeutes exercicis isomètrics per tonificar la musculatura que s'està atrofiant i per rehabilitar la zona lesionada... i això és tot. A tu és a qui pertany organitzar la pròpia rehabilitació i dur-la a terme cada dia. Així sentiràs que tens les eines i la responsabilitat de la sanació. Ja veuràs, anirà tot vent en popa!! Només hi ha vents favorables si sabem cap on anem!!

També és bo tenir present que els exercicis de rehabilitació potser et requeriran 1 o 2 hores cada dia durant un temps perllongat, però ja et dic que (malgrat les millores no es vegin a simple vista i no es comencin a notar fins al cap d'algun mes) et canviarà la concepció de tu mateix i aprendràs moltíssim de la teva força de voluntat i la teva capacitat per sanar-te (que va més enllà de curar-te) i, al cap i a la fi, transformar el teu cos. El tema és fer els exercicis correctament (posicions, temps, repeticions) cada dia i cuidar-se (alimentació, descans, alegria, rialles i actitud positiva). Acabaràs sent un especialista del teu propi cos... i et preguntaràs com és que això no ens ho van ensenyar a l'escola. És bàsic!

Per últim, n
omés vull remarcar que el que t'ha passat serà menys del que sembla si tens alguns coneixements on agafar-te. Per això és vital que siguis conscient del procés. Mira't algun manual senzill o alguna foto d'anatomia muscular per internet. Més que res per tenir referents de què t'has lesionat i què és el que has de sanar i què és el que has de tonificar. Concretar mentalment t'ajudarà a sentir-te actiu en la sanació. Com ja t'he dit ets tu qui et transformes... i ja has començat a fer-ho.

Res més, animar-te a que et moguis i juguis a sanar-te. A la Universitat ens deien que tot el tema relacionat amb l'activitat física i la salut fa quatre dies que forma part de la ciència i que no hi ha receptes miraculoses. És com la felicitat, cadascú troba la seva recepta. El tema és posar-li una mica de coneixement i practicar cada dia.

Feliç transformació!

diumenge, 27 d’abril de 2014

Museu de Cera Horror Experience



La meva última feina: fer de figura de cera. No desvetllaré els trets característics del personatge, per si voleu venir a veure-ho. Només dir que: l'espectacle se centra en una Experiència de Terror guiada per un Museu de Cera. Sí, és un espectacle de Terror. I sí, així és com es ven.

Jo penso:
Quan vaig al Teatre a veure un Musical: pago diners per gaudir de l'espectacle.
Quan vaig al futbol: pago diners per animar al meu equip i gaudir del partit.
Quan vaig al cine: pago diners per viure una experiència a la butaca.

En tots els exemples d'espectacles anteriors:
1. Pago diners. 2. M'implico actitudinalment d'alguna manera per tal de gaudir-ho.


Cas Museu de Cera de Barcelona

Lloc: Museu de Cera. Fet: Espectacle Experiència Terrorífica. Dies: Dissabtes. Horari: de 20h a 24h.

Els espectadors paguen diners (en aquest cas per passar por).

Qüestions que se'm plantegen:

1. Per què hi ha individus que es passen tot el recorregut vacil·lant, destorbant, incordiant als actors i actrius de l'espectacle?
2. Per què hi ha espècimens que s'esforcen en demostrar constantment que no tenen por quan, de fet, han pagat per passar-ne?

Coclusions:

1. Tenen por (obvi i fàcil).
2. Aquesta conclusió m'espanta. Saben que l'espectacle no és real??? Perquè potser si em trec el maquillatge i els hi dic "escucha, mira que estoy trabajando, me has pagado para que te de miedo, involúcrate un poco por favor" descobriran que han estat: A. Fent el ridícul. B. Tocant la pera als treballadors. C. Arruïnant l'experiència fantàstica als altres espectadors.

En definitiva:
Hi ha espectadors que no arriben a comprendre l'actitud que requereix allò que sí que poden pagar: 1. Perill. 2. Paciència. 3. Cal fomentar la cultura teatral d'aquest país. 4. Si sabeu què veniu a veure i com us heu d'implicar (comportar), us ho passareu... terroríficament!!!

dilluns, 13 de maig de 2013

Dues certeses

Tinc dues certeses: 1. Jo penso. 2. La vida es modifica. Així doncs, els pensaments ESTÀTICS sobre mi o sobre qualsevol persona van en contra de la vida.

Conversaciones sobre el Efecto Pigmalión

Bernat:
"Creer para Ver" (no a la inversa)
El Efecto Pigmalión es uno de los sucesos que, tanto en el ámbito laboral como en el escolar, social y familiar, pueden ser más productivos o contraproducentes. Esto supone, por tanto, algo importante de conocer y estudiar para los profesionales de cualquier ámbito. El efecto pigmalión se puede identificar de las siguientes maneras:
1. Suceso por el que una persona consigue lo que se proponía previamente a causa de la creencia de que puede conseguirlo.
2. "Las expectativas y previsiones de los profesores sobre la forma en que de alguna manera se conducirían los alumnos, determinan precisamente las conductas que los profesores esperaban." (Rosenthal y Jacobson).
3. Una profecía autocumplida es una expectativa que incita a las personas a actuar en formas que hacen que la expectativa se vuelva cierta.

Sergi:
Yo lo siento a la inversa...

Bernat:
Sergi, según mi punto de vista, si lo sientes a la inversa será porque lo crees a la inversa. Y si lo crees a la inversa, lo crees (o te han dicho que es así) en primer lugar y luego lo ves como tus paradigmas te decían. No deja de ser el efecto Pigmalión. "Creer para Ver". Te mando un fragmento del artículo de Rafael Vidac "¿De qué están hechas las cosas?": "Actualmente nuestra ciencia ha llegado a examinar la dimensión física hasta su máximo grado de sutileza, estudiando las partículas que forman el átomo (sería el llamado nivel etérico 1) gracias a la llamada FÍSICA CUÁNTICA. Tal vez te sorprenda saber que la física cuántica tiene casi un siglo de antigüedad. Los científicos Bohr y Planck pudieron echar un vistazo al interior del átomo, gracias al microscopio electrónico, a partir de 1920. Por primera vez, podía observarse algo más pequeño que el electrón, sin embargo los resultados obtenidos parecían seguir leyes que no se ajustaban a la física convencional.

Por ejemplo: - Una partícula subatómica puede estar en varias partes a la vez. De hecho, una partícula subatómica puede estar en TODAS partes a la vez. - La partícula observada reacciona a la intención del observador o, dicho de otro modo, el pensamiento del investigador influye sobre la materia observada. Algunos científicos opinan sobre esto que, quizás, deberíamos pensar en la realidad como una ESTRUTURA PSICOFISICA. - Un electrón puede comportarse como una partícula o como una onda de energía. El Sr. Planck se dio cuenta que un electrón podía comportarse como una partícula o como una onda...al mismo tiempo!! Es decir que si un físico quiere encontrar una partícula cuando observa un electrón, lo encuentra. Y si lo que busca es una onda energética, ahí está también."

Rafa:
Que "parajoda"! Cuando CREEMOS que necesitamos ver para creer y así lo demostramos siempre en nuestras experiencias, quizás ello indica que, en realidad, lo que hacemos es creer para luego poder VER.

Problemas?

Cuando tenemos problemas con el coche vamos al mecánico. Cuando tenemos problemas con la electricidad llamamos al electricista. Cuando nos queremos arreglar el pelo vamos al peluquero. Cuando tenemos problemas de salud al médico. Cuando tenemos problemas de dinero al banco. Cuando tenemos problemas emocionales... a un amigo??? Joder, o es que nos da vergüenza o es que nos valoramos muy poco. Hay personas que ejercen una PROFESIÓN adecuada para ese tipo de problemas, se llaman "Terapeutas".