Estic fart de les memòries actives. Dels traumes inconscients que m'impulsen a sentir i a projectar el passat en situacions que em farien canviar en el present. La personalitat actual vol sobreviure i lluita per no canviar i restar en una falça comoditat. Però jo, vull seguir escalant, hi ha quelcom que em crida des de dalt: "Bernat puja amunt". He de canviar... malgrat el que sento. He de pensar més enllà de les emocions nocives que m'arrosseguen a ser una víctima de mi mateix. Ara, m'he de protegir de mi. Ara dic prou. Jo, canvio.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola Bernat!!
De casualitat he retrobat una entrada del meu blog de fa uns tres anys (octubre de 2008) i m'he topat amb un comentari teu, que em donava ànims en un moment complicat, que per sort ja ha passat de llarg fa temps!
Recordo que per aquelles èpoques havia vingut pel teu blog alguna vegada després d'això, i m'ha fet molta il·lusió caure per aquí després de tant de temps!
El text, magnífic per a la superació personal :)
Ens anem seguint doncs!!
Una abraçada!!
Hola Bernat. Quan de temps!!
De tant en tant tornem, oi?
Ès curiòs, i no deixo de sorprendre'm, cada cop que la intuició m'empeny a obrir el teu blog descobreixo un post que em reconforta i amb el que em sento totalment identificada i molt arropada.
Gràcies Bernat. Són aquests "petits" detalls els que em fan pensar, cada cop amb més seguretat, que el destí et posa a persones en el teu camí per alguna raò.
Saluts i bon any.
Publica un comentari a l'entrada