La Porta Oberta

El motiu que em va empényer a treballar en el món del teatre va ser el meu avi Josep. Recordo que ell va dir que el que li hagués agradat a la vida hagués estat fer teatre!! Les situacions que va viure al llarg de la seva història personal no li van permetre fer realitat el seu somni. I quan es va morir, vaig reflexionar sobre tot el que havia après d'ell. La seva paciència, la seva escolta, el seu treball sense queixa per tirar endavant la família... i el seu anhel: fer teatre. Just quan ell va morir jo em sentia buit perquè notava que evitava fer allò que em feia més por però, a la vegada, m'atreia més, el teatre. L'avi em va deixar molts aprenentatges i em va fer veure que havia d'anar a buscar els meus somnis, com a mínim ho havia d'intentar. Així que vaig utilitzar els 2.000 euros que ens va deixar a cada nét d'herència per inscriure'm a l'Estudi de Teatre de la Nancy Tuñón. Ho vaig fer per ell i per mi. Justament el primer any de l'Estudi de Teatre valia 2.000 euros... estic segur que l'avi ho havia calculat! Des d'aquell dia el duc dins meu. I sé que m'ajuda. I sé que encara que de vegades em tremolin les cames, o em vagi el cor a 100 o tingui por o vergonya, ell surt a l'escenari amb mi. I els dos fem realitat el somni del teatre a la vegada. Sé que és així.

El passat dissabte 26 de novembre va venir la família Mestre a veure Grease. Per mi, va ser l'estrena oficial!! L'estrena dels aprenentatges d'un llarg camí. L'estrena d'una caminada que es remunta fa cinc anys. Han estat cinc anys de durs esforços. De passar del món de la muntanya de Vic al món de l'espectacle de Barcelona. De passar d'unes actituds vitals a unes altres. Uns anys d'EVOLUCIÓ... de molts plors, reptes i de tancar moltes portes per intentar obrir-ne una d'enorme que em cridava: la porta del teatre. Tinc gravades encara les paraules de l'avi Josep: "A mi m'hagués agradat ser actor". Em van tocar tant!! Van ser el meu tret de sortida. I a partir d'aquí els angelsenseales m'heu anat ajudant pel camí. Gràcies a tots per ajudar-me a créixer, per donar-me recolzament i energia. Gràcies per celebrar amb mi l'èxit del Teatre. Dissabte aquella gran porta que em cridava es va obrir de bat a bat. Es va obrir també amb els vostres aplaudiments i crits d'ànim!! Amb els vostres riures i les vostres emocions. I l'avi estava present. Somrient. Sento que és així. El porto en mi.

A vosaltres també us porto amb mi, família. Moltes vegades he fet servir consells, frases, actituds, aprenentetges que m'ha regalat viure al vostre costat. Això m'ajuda a ser millor persona, a ser feliç, a viure els meus somnis i a ajudar als altres. Em sento més fort i més responsable de la meva força gràcies a saber que vosaltres em compartiu la vostra. Si jo brillo, vosaltres brilleu amb mi. Si vosaltres brilleu, jo brillo amb vosaltres.

Gràcies Famíla.

Avi Josep, aquesta estrena ha estat per tu!