skip to main | skip to sidebar

Bernat Mestre

Al Tibet diuen que "només les històries boniques són reals"... tot lo altre és energia per transformar.

diumenge, 27 de novembre del 2011

Energia des d'AraTornem!


Una vez dentro de la ciudadela, pusimos las manos en "La Roca que Amarra al Sol" (traducido del Quechua), para enviarle toda la energía positiva a quien más la necesitaba en ese momento (Berniiii...a todo Rayooo!!)


Publicat per Unknown a 23:54:00

1 comentari:

Unknown ha dit...

GRÀCIES MILS!!!! SOU GENIALS!!! L'ENERGIA ENCARA ESTÀ VENINT, ÉS INCREÏBLE!!!

28 de novembre del 2011, a les 0:01

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
"Si el llenguatge crea realitat, aleshores la paraula serà la nostra vareta màgica"

Em dóna Vida:

  • madurar en la meva heterna infància
  • Caminar els meus somniS
  • Emocionar-me per Emocionar
  • Tocar i Cantar una Cançó
  • La Rialla
  • El Mar i La Muntanya
  • Fer el Saltimbanqui... Moure'M
  • Patinar, Pedalejar, Nedar...
  • BaLLaR
  • El TeaTre
  • El Silenci
  • aprendre que he de DESAPRENDRE
  • Escriure el que crec que he Après
  • L'Art de l'Educació
  • Aquells qui m'Estimen
  • aprendre, cada dia, a Estimar-los millor.

Raig de llum dins la meva foscor...

M'agraden

Dades personals

Unknown
Visualitza el meu perfil complet

Trossets

Gràcies pel vostre trosset. Perquè són aquests trossets els que m’animen a caminar amb els ulls tancats cap a allà on em porta la intuïció, guiada pel radar de l’emoció. Trossets d’energia dins meu que fan que em senti recolzat vagi on vagi, faci el que faci, en dies que m’atrapa la desconfiança. Trossets que permeten que faci el primer pas, sense importar-me cap a on, amb fe. Gràcies pel vostre suport, per la confiança... pel vostre trosset.

Així, hi ha molts dies que m’aixeco i em poso a caminar, en l’obscuritat, només empès per la força que em dóna sentir el vostre recolzament, el vostre trosset dins meu. La confiança que em dóna sentir que vosaltres creieu en mi.

“...y entonces de la niebla vino ese pequeño empujón de energía, que algunos llamaron magia, otros sabiduría... y al final resultó ser algo así llamado amistad.” (Keltoi)

Espero que camineu també vosaltres empesos pel meu trosset.
Una abraçada
Berni

ELL(e)S

 
Contadores Gratis