GRÀCIES AMICS
GRÀCIES EQUIP!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Al Tibet diuen que "només les històries boniques són reals"... tot lo altre és energia per transformar.
"Si el llenguatge crea realitat, aleshores la paraula serà la nostra vareta màgica"
Em dóna Vida:
- madurar en la meva heterna infància
- Caminar els meus somniS
- Emocionar-me per Emocionar
- Tocar i Cantar una Cançó
- La Rialla
- El Mar i La Muntanya
- Fer el Saltimbanqui... Moure'M
- Patinar, Pedalejar, Nedar...
- BaLLaR
- El TeaTre
- El Silenci
- aprendre que he de DESAPRENDRE
- Escriure el que crec que he Après
- L'Art de l'Educació
- Aquells qui m'Estimen
- aprendre, cada dia, a Estimar-los millor.
Raig de llum dins la meva foscor...
M'agraden
Dades personals
Trossets
Gràcies pel vostre trosset. Perquè són aquests trossets els que m’animen a caminar amb els ulls tancats cap a allà on em porta la intuïció, guiada pel radar de l’emoció. Trossets d’energia dins meu que fan que em senti recolzat vagi on vagi, faci el que faci, en dies que m’atrapa la desconfiança. Trossets que permeten que faci el primer pas, sense importar-me cap a on, amb fe. Gràcies pel vostre suport, per la confiança... pel vostre trosset.
Així, hi ha molts dies que m’aixeco i em poso a caminar, en l’obscuritat, només empès per la força que em dóna sentir el vostre recolzament, el vostre trosset dins meu. La confiança que em dóna sentir que vosaltres creieu en mi.
“...y entonces de la niebla vino ese pequeño empujón de energía, que algunos llamaron magia, otros sabiduría... y al final resultó ser algo así llamado amistad.” (Keltoi)
Espero que camineu també vosaltres empesos pel meu trosset.
Una abraçada
Berni
Així, hi ha molts dies que m’aixeco i em poso a caminar, en l’obscuritat, només empès per la força que em dóna sentir el vostre recolzament, el vostre trosset dins meu. La confiança que em dóna sentir que vosaltres creieu en mi.
“...y entonces de la niebla vino ese pequeño empujón de energía, que algunos llamaron magia, otros sabiduría... y al final resultó ser algo así llamado amistad.” (Keltoi)
Espero que camineu també vosaltres empesos pel meu trosset.
Una abraçada
Berni
3 comentaris:
No calen paraules GERMÀ!ens va sortir de dins i és el que vam fer!! tot plegat va ser molt i molt bèstia!mai havia tingut tantes ganes que acabés una obra de teatre per aixecar-me i cridar ben fort: BRAVO!!!!!!!! (mentre pensava: aquell que està allà abaix és el meu amic)
Una abraçada CAMARADA!
Una nit fantàstica! Estic segur que ni de lluny serà la última. I això que la banda es va deixar de tocar la teva cançó. Tornarem a ser-hi a Madrid. Petons.
Moltes Gràcies a tu Capi!
(Garrins i Garrines)
Publica un comentari a l'entrada