Per estimar-nos i pels somriures. Un accident de tràfic et va canviar la vida. Fa 13 anys que, molt a poc a poc, t’acomiadaves. Avui has marxat. Finalment t’has decidit a agafar les maletes. La mare diu que has esperat la Mercedes. Et volies acomiadar d’ella. I després de fer l’últim gran somriure te n’has anat, mentre la mare et donava les gràcies i t’animava a seguir el teu camí. Segur que et vindran a buscar els teus pares, les teves germanes Rosa i Montse i el tiet Ricardo amb un gran ram de flors. Fa 13 anys que t’espera (espero que les flors no s’hagin pansit).
Ara segur que estàs present, entre nosaltres. Notem la presència de la teva absència i això ens fa sentir tristament feliços. Sé que estàs bé. Lliure. Fora d’una carcassa que s’havia espatllat.
Vola i segueix endavant.
Gràcies de nou per estimar-nos... i pels somriures.
Records a les tietes. Ens tornarem a veure.
Un petó i un somriure.
Berni
1 comentari:
un bico, unha sonrisa e unha aperta dende Galiza.
Publica un comentari a l'entrada