Un déu molt conegut, fins i tot actualment, és Eros (Cupido per als romans), que ja de molt petit es dedicava a fer sorgir l'amor entre els humans. Per als Grecs Eros era fill de la deessa Afrodita (Venus), que el duia a coll. Es representava amb una bena als ulls, que simbolitzava que l'amor és cec, i amb ales, que representaven que l'amor va i ve molt ràpidament. Eros anava armat amb arc i fletxes, que disparava al cor dels humans per fer-los patir mal d'amor.
Conten que un dia Eros es va enamorar de Psique, la filla d'un rei, i
la va dur a un palau encantat, on la visitava cada nit. El déu va
prometre a la noia que li concediria la felicitat eterna amb la
condició que ella no intentés veure-li la cara. Les germanes de Psique
li van dir que, si li posava aquesta condició, era perquè devia ser
monstruós.
Una nit, vençuda per la curiositat, Psique va encendre un llum d'oli
per contemplar la cara del seu xicot mentre dormia. En acostar-s'hi,
una gota d'oli calent va caure sobre Eros, que es va despertar i va
fugir corrents, mentre el palau es fonia en l'aire.
MACIAS Montse, PEDROSA Macià, TORRES Núria.
Conten que un dia Eros es va enamorar de Psique, la filla d'un rei, i
la va dur a un palau encantat, on la visitava cada nit. El déu va
prometre a la noia que li concediria la felicitat eterna amb la
condició que ella no intentés veure-li la cara. Les germanes de Psique
li van dir que, si li posava aquesta condició, era perquè devia ser
monstruós.
Una nit, vençuda per la curiositat, Psique va encendre un llum d'oli
per contemplar la cara del seu xicot mentre dormia. En acostar-s'hi,
una gota d'oli calent va caure sobre Eros, que es va despertar i va
fugir corrents, mentre el palau es fonia en l'aire.
MACIAS Montse, PEDROSA Macià, TORRES Núria.
Creences i tradicions. Ed. Teide
2 comentaris:
Hola Bernat. M'encanta la mitologia, tota, no m'importa la civilització. Desde que era una nena. Fins i tot m'apuntaba a les obres de teatre perquè gairebè totes eren d'aquests temes. Trobo que sòn històries tan maques i tan aleccionadores. A mí em demostren que no importa si ets d'aquest segle o de fa tres mil, la societat tè unes bases i la humanitat unes debilitats, no importa qui les representi ni el temps que passi, continuem sent els mateixos.
Sí Peggy. De fet la nostra cultura ve de la Greco-Romana i, de vegades, sembla que no haguem assimilat els aprenentatges que ens han ofert a través de les històries de les seves divinitats. Tot i això estem en una època de canvi (ara li diuen "crisis") i crec que, a poc a poc, estem apujant els nostres nivells de consciència.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada