Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Al Tibet diuen que "només les històries boniques són reals"... tot lo altre és energia per transformar.
"Si el llenguatge crea realitat, aleshores la paraula serà la nostra vareta màgica"
Em dóna Vida:
- madurar en la meva heterna infància
- Caminar els meus somniS
- Emocionar-me per Emocionar
- Tocar i Cantar una Cançó
- La Rialla
- El Mar i La Muntanya
- Fer el Saltimbanqui... Moure'M
- Patinar, Pedalejar, Nedar...
- BaLLaR
- El TeaTre
- El Silenci
- aprendre que he de DESAPRENDRE
- Escriure el que crec que he Après
- L'Art de l'Educació
- Aquells qui m'Estimen
- aprendre, cada dia, a Estimar-los millor.
Raig de llum dins la meva foscor...
M'agraden
Dades personals
Trossets
Gràcies pel vostre trosset. Perquè són aquests trossets els que m’animen a caminar amb els ulls tancats cap a allà on em porta la intuïció, guiada pel radar de l’emoció. Trossets d’energia dins meu que fan que em senti recolzat vagi on vagi, faci el que faci, en dies que m’atrapa la desconfiança. Trossets que permeten que faci el primer pas, sense importar-me cap a on, amb fe. Gràcies pel vostre suport, per la confiança... pel vostre trosset.
Així, hi ha molts dies que m’aixeco i em poso a caminar, en l’obscuritat, només empès per la força que em dóna sentir el vostre recolzament, el vostre trosset dins meu. La confiança que em dóna sentir que vosaltres creieu en mi.
“...y entonces de la niebla vino ese pequeño empujón de energía, que algunos llamaron magia, otros sabiduría... y al final resultó ser algo así llamado amistad.” (Keltoi)
Espero que camineu també vosaltres empesos pel meu trosset.
Una abraçada
Berni
Així, hi ha molts dies que m’aixeco i em poso a caminar, en l’obscuritat, només empès per la força que em dóna sentir el vostre recolzament, el vostre trosset dins meu. La confiança que em dóna sentir que vosaltres creieu en mi.
“...y entonces de la niebla vino ese pequeño empujón de energía, que algunos llamaron magia, otros sabiduría... y al final resultó ser algo así llamado amistad.” (Keltoi)
Espero que camineu també vosaltres empesos pel meu trosset.
Una abraçada
Berni
2 comentaris:
Pell de gallina (o com diria Cruiff: "Gallina de piel")
Del 1992, oi? Que trist, aquella nena ara té 28 anys i si té fills què els haurà de dir? Ho vaig intentar? Perquè el panorama és pitjor, encara.
Que trist, que trist...
I estem adormits...
No sé, a cap d'aquells personatges els va caure la cara de vergoya? Perquè jo estic allà i m'amago...
Tots tenim a veure en el que està passant, potser el poder té més mitjans però la platja està composada de granets de sorra.
En fi, no sé, que m'he quedat impressionada...
Un petó ben fort.
Montse Rodri
Montse!!
Sí que és brutal. D'un nivell de consciència extraordinari! Jo al 1992 tenia els mateixos anys que aquella nena, o sigui 12, i crec que em feia burilles i me les menjava... però ara penso com ella i vull intentar-ho. Encara que només sigui pensant que formo part de quelcom més gran que jo que em dóna vida a mi i als qui m'envolten. Encara que només sigui per pujar el meu nivell de consciència per ajudar a pujar la del col·lectiu. Encara que només sigui anant al bosc amb una bossa, quan faig algun trekking, per recollir petites deixalles que em trobo al meu pas. Encara que només sigui somrient al veí de l'ascensor o intentant ser positiu els dies grisos. Mil "encares" per realitzar... en els petits detalls el canvi i la bellesa, per això som granets de sorra.
Gran, molt gran retrobar-te pel blog!
Abraçada
Publica un comentari a l'entrada