La Montse Mestre em va enviar, l’altre dia, l’escrit que memorava una nit de conversa entre nebot i tieta. Ella em parlava de l’amor. I rellegint la nit, somric de nou i et recordo a tu, que potser ara em llegeixes i que no saps que vas ser protagonista de l'inici d'aquella conversa. No saps que, malgrat els consells de la Montse, em vaig deixar de dir-te: t’estimo. Se'm va quedar a la punta de la llengua.
I com dos adolescents somniàvem i parlàvem d’amor...
Eren les tres de la matinada, el concert d’en Bruce Springsteen ens havia inspirat. Així, ens assèiem en un banc d’uns jardins de l’Eixample i filosofàvem sobre lo meravellós que és estar enamorat: com tot el teu cos i la ment vull incansablement, sense importar l’edat.
Quina fragància més bona i quin perfum tan embriagador ens deixa la relació, dèiem. Sí, a l’inici d’una relació de parella... que bonic és tot. Et sents fort/a, segur/a, potent, superb/a. El món és teu... que guapo que és estar enamorat!! I ens preguntàvem si podríem suportar l’estrès que ocasiona estar sempre enamorat.
I jo li deia: que maco que és tot al principi! És dolç i lleuger. Una meravellosa sensació de benestar t’envolta i tu veus en l’altre tot allò que en realitat és teu. El/La veus preciós/a, intel·ligent... és el ser més bo del món. I, realment, així és com ets tu. Per primer cop, quan t’enamores, pots veure la realitat a través de l’altre. Tota aquella bellesa és teva, ell/a et fa tan sols de mirall. Però tu no t’ho creus, i penses que tota aquella màgia que t’envolta és de l’altre i que, sens dubte, aquest/a és molt millor que tu.
I ell em deia embadalit: m’encanta aquesta sensació, la noto aquí, vibrant a la punta del melic. Ho vull sempre així.
I seguíem conversant, filosofant:
...doncs, quan la petita “xispa adequada” d’il·lusió s’inicia en la coneixença entre dos persones, en un imprecís moment, t’enamores . I seguidament poses tots aquells aspectes tan purs i divins teus en l’altre. A partir d’aquí ja hi som, s’inicia el vel de la confusió. Aleshores es posen en marxa, en els dos, els aspectes més subtils de la seducció, el joc de la possessió. Vols obtenir l’altre. Comença, així: el MARKETING, la compra i venta de la relació.
I ell em va dir: No ho havia vist mai així!
I, a poc a poc, ens vam anar endinsant en una divertida REAL METÀFORA. De sobte, un somriure va començar a brollar del nostre cos. La rialla cada cop pujava més de to, i les llàgrimes de tant riure, patinaven galtes avall. Vam estar, però, ben a punt de rebre un cubell d’aigua dels veïns en aquella hora de la matinada.
I entre rialles seguíem amb la nostra conversa, imaginant-nos la situació:
Quan un/a es ven, en la venta desplega tot un ventall d’aspectes propis. Les millors aparences o les que, en realitat, voldria que fossin seves, les comunica al/la seu/va enamorat/da. Mitjançant la paraula o amb gestos, postures del cos, expressions facials... mostres les teves millors cartes i te les jugues fins al final. És una partida d’allò més interessant i, de totes totes, vols guanyar la tirada encara que pintin bastos. Ho tens clar, l’aconseguiràs com a parella.
Erròniament creus que ell/a, té totes aquelles qualitats boniques, allò que tu tan desitges. I lluites enlluernat/da oblidant-te que no tot el que brilla és or. I segueixes endavant en la negociació: et vens i compres aspectes de l’altre, et sents potent joiós/a, segur/a del que vols... i finalment, la compra ja està feta, te l’has adjudicat i "per sempre". Per fi s’ha acabat la lluita, ho has aconseguit, la dama fortuna t’ha somrigut en aquesta màniga. Et sens feliç, tranquil, i et dius: I ara… què??
L’adrenalina que et proporciona l’estrès de l’enamorament dura poc i, llavors, escoltes. Amb el silenci comencen a estripar-se els vels de la confusió. Enmig d’aquests, te n’adones del que tens. Arriba la decepció. I és que, un cop tastat el vi de la copa, quan s’acaba, comences a admirar el pòsit que ha quedat al fons. Un pòsit que des del principi existia, però que el bon gust inicial t’havia amagat.
Així doncs, en tota venta s’ha de tenir el cap ben clar i el cor al seu lloc. És fàcil que amb la negociació, i amb tanta excitació romàntico-sexual, hagis perdut l’objectiu primordial de l’amor. Si és així, pot succeir que acabis comprant allò, aquella persona, que en realitat no desitges ni t’interessa. Si rebobinéssim i tornéssim a l’inici de la compra: recorda que tu volies aconseguir una persona i formar una parella que et respectés, tan si t’entengués com si no. Que fos generós/a i, simplement, que et fes l’amor com déu mana (que no és necessàriament proporcional a mostrar un gran potencial sexual). Però, com que parlava tan bé, era tan intel·ligent i tan savi/a... i, com petonejava! Tot plegat, va desviar-te de l’objectiu. Aleshores, amb el temps, te n’adones que vas acabar comprant un diccionari ple de pols, amb una gran olor a florit. Vas comprar una llibreta vella, plena de mots on el teu “estimat” personatge s’hi refugia, vestint roba vella i sabatilles de retaló. I, a més a més, ni tan sols folla bé. Busques la garantia amb desesperació, però no en portava.
Oh… aquell noi/a que era tan guapo/a. Una persona tan interessant. Sí, amics i amigues ja t’ho deien: "jo el/la trobo normal i corrent, mes aviat un xic raro/a". Però tu no, el/la defensaves tot dient "és que és tan profund, tan espiritual... és tan... maco/a". I amb el temps te n’adones que vas acabar comprant un missal, un rosari! Ara no saps què fer-ne d’ell perquè dubtes de ser catòlic i molt menys practicant.
En realitat, tu volies que aquell/a noi/a et fes l’amor, sexe a tope. Et vas confondre d’entrada. Ara tens un missal, un rosari i et preguntes: "què faig ara amb això si fa anys que no vaig a ofici?" No et serveix ni per adornar el prestatge... i tampoc tens cap taula que coixegi per poder-lo utilitzar. Probablement l’acabaràs posant allà sota, en aquell lloc de la vitrina, on guardes tots aquells regals que sempre algú no gaire simpàtic et fa.
Oh… tu volies una dona o un home que senzillament t’estimés, que se sentís a gust amb tu i et donés una mica de pau. I te n’adones que vas acabar comprant tan sols un cos, una façana amb vestits de marca i cirurgia. Una persona buida, que sols vol aparentar i sembrar l’enveja. T’omple de reclams constants, enganxada a tu en tot moment com una goma elàstica sense deixar-te ni respirar. I ara te n’adones que dins del llit hi tens un pollastre acartronat ple de cicatrius i que ni tan sols et fa un bon caldo.
I entre rialles i amb una sensació de satisfacció i de relax, vam anar concloent la nostra conversa amb un nou aprenentatge:
Quan t’enamoris de nou, recorda que tot el que veus i sens per l’altre, això ets tu. Aquest és l’amor que hi ha dins teu. És per tu i estarà sempre amb tu, passi el que passi. Així doncs, et pots donar a l’altre, i ell també a tu. Així, sense mancances. Aquesta és la millor relació de parella que iniciaràs. Serà duradora i gaudirà de l’espai perquè l’amor segueixi fluint.
Però si això no és així, no et posis nerviós. Gaudeix tot el que puguis i aprèn de la relació en la qual estiguis posat. Sigues molt sincer amb tu mateix i amb l’altre. Finalitza-la tan aviat com puguis amb tot l’amor que et sigui possible. Segueix caminant tot sol, recordant que l’amor està en tu, mai se n’ha anat. Si el desig és tan gran, arribaràs a compartir-lo de nou, ja que les relacions de parella són una meravellosa oportunitat per conèixer-se a un mateix...
Bona sort i endavant!!
I ens vam acomiadar, els dos teníem una sensació de pau, de benestar, ens abraçàrem amb molt d’amor fundint-nos en una dolça i càlida abraçada. Al mirar-nos als ulls ens vam dir: t’estimo!! Ens separàvem contents, havíem passat una bona estona i, qui sap, potser també érem una mica més savis…
No sé si per la mandra de començar una compra venda, per la desil·lusió que em produiria adquirir un missal o per por a què em passessin coses, vaig abstenir-me de dir-li a aquella noia que m’agradava. Potser més endavant, no és el moment adequat, em vaig dir sense ser conscient que el moment adequat no depèn del temps, sinó de mi. Així doncs, sense seguir el consell que m’havia donat la Montse aquella nit, vaig seguir endavant, conscient, això sí, que tard o d’hora m’obriria de nou a l’oportunitat d’una relació de parella. Espero que no sigui un missal... NI UN ROSARI!! Encara que, suposo, això també dependrà de mi.
Per esperar, també espero que l’ex-company de la meva tieta no hagi llegit aquest escrit... si no és així, només em queda afegir una cosa:
Amén
I com dos adolescents somniàvem i parlàvem d’amor...
Eren les tres de la matinada, el concert d’en Bruce Springsteen ens havia inspirat. Així, ens assèiem en un banc d’uns jardins de l’Eixample i filosofàvem sobre lo meravellós que és estar enamorat: com tot el teu cos i la ment vull incansablement, sense importar l’edat.
Quina fragància més bona i quin perfum tan embriagador ens deixa la relació, dèiem. Sí, a l’inici d’una relació de parella... que bonic és tot. Et sents fort/a, segur/a, potent, superb/a. El món és teu... que guapo que és estar enamorat!! I ens preguntàvem si podríem suportar l’estrès que ocasiona estar sempre enamorat.
I jo li deia: que maco que és tot al principi! És dolç i lleuger. Una meravellosa sensació de benestar t’envolta i tu veus en l’altre tot allò que en realitat és teu. El/La veus preciós/a, intel·ligent... és el ser més bo del món. I, realment, així és com ets tu. Per primer cop, quan t’enamores, pots veure la realitat a través de l’altre. Tota aquella bellesa és teva, ell/a et fa tan sols de mirall. Però tu no t’ho creus, i penses que tota aquella màgia que t’envolta és de l’altre i que, sens dubte, aquest/a és molt millor que tu.
I ell em deia embadalit: m’encanta aquesta sensació, la noto aquí, vibrant a la punta del melic. Ho vull sempre així.
I seguíem conversant, filosofant:
...doncs, quan la petita “xispa adequada” d’il·lusió s’inicia en la coneixença entre dos persones, en un imprecís moment, t’enamores . I seguidament poses tots aquells aspectes tan purs i divins teus en l’altre. A partir d’aquí ja hi som, s’inicia el vel de la confusió. Aleshores es posen en marxa, en els dos, els aspectes més subtils de la seducció, el joc de la possessió. Vols obtenir l’altre. Comença, així: el MARKETING, la compra i venta de la relació.
I ell em va dir: No ho havia vist mai així!
I, a poc a poc, ens vam anar endinsant en una divertida REAL METÀFORA. De sobte, un somriure va començar a brollar del nostre cos. La rialla cada cop pujava més de to, i les llàgrimes de tant riure, patinaven galtes avall. Vam estar, però, ben a punt de rebre un cubell d’aigua dels veïns en aquella hora de la matinada.
I entre rialles seguíem amb la nostra conversa, imaginant-nos la situació:
Quan un/a es ven, en la venta desplega tot un ventall d’aspectes propis. Les millors aparences o les que, en realitat, voldria que fossin seves, les comunica al/la seu/va enamorat/da. Mitjançant la paraula o amb gestos, postures del cos, expressions facials... mostres les teves millors cartes i te les jugues fins al final. És una partida d’allò més interessant i, de totes totes, vols guanyar la tirada encara que pintin bastos. Ho tens clar, l’aconseguiràs com a parella.
Erròniament creus que ell/a, té totes aquelles qualitats boniques, allò que tu tan desitges. I lluites enlluernat/da oblidant-te que no tot el que brilla és or. I segueixes endavant en la negociació: et vens i compres aspectes de l’altre, et sents potent joiós/a, segur/a del que vols... i finalment, la compra ja està feta, te l’has adjudicat i "per sempre". Per fi s’ha acabat la lluita, ho has aconseguit, la dama fortuna t’ha somrigut en aquesta màniga. Et sens feliç, tranquil, i et dius: I ara… què??
L’adrenalina que et proporciona l’estrès de l’enamorament dura poc i, llavors, escoltes. Amb el silenci comencen a estripar-se els vels de la confusió. Enmig d’aquests, te n’adones del que tens. Arriba la decepció. I és que, un cop tastat el vi de la copa, quan s’acaba, comences a admirar el pòsit que ha quedat al fons. Un pòsit que des del principi existia, però que el bon gust inicial t’havia amagat.
Així doncs, en tota venta s’ha de tenir el cap ben clar i el cor al seu lloc. És fàcil que amb la negociació, i amb tanta excitació romàntico-sexual, hagis perdut l’objectiu primordial de l’amor. Si és així, pot succeir que acabis comprant allò, aquella persona, que en realitat no desitges ni t’interessa. Si rebobinéssim i tornéssim a l’inici de la compra: recorda que tu volies aconseguir una persona i formar una parella que et respectés, tan si t’entengués com si no. Que fos generós/a i, simplement, que et fes l’amor com déu mana (que no és necessàriament proporcional a mostrar un gran potencial sexual). Però, com que parlava tan bé, era tan intel·ligent i tan savi/a... i, com petonejava! Tot plegat, va desviar-te de l’objectiu. Aleshores, amb el temps, te n’adones que vas acabar comprant un diccionari ple de pols, amb una gran olor a florit. Vas comprar una llibreta vella, plena de mots on el teu “estimat” personatge s’hi refugia, vestint roba vella i sabatilles de retaló. I, a més a més, ni tan sols folla bé. Busques la garantia amb desesperació, però no en portava.
Oh… aquell noi/a que era tan guapo/a. Una persona tan interessant. Sí, amics i amigues ja t’ho deien: "jo el/la trobo normal i corrent, mes aviat un xic raro/a". Però tu no, el/la defensaves tot dient "és que és tan profund, tan espiritual... és tan... maco/a". I amb el temps te n’adones que vas acabar comprant un missal, un rosari! Ara no saps què fer-ne d’ell perquè dubtes de ser catòlic i molt menys practicant.
En realitat, tu volies que aquell/a noi/a et fes l’amor, sexe a tope. Et vas confondre d’entrada. Ara tens un missal, un rosari i et preguntes: "què faig ara amb això si fa anys que no vaig a ofici?" No et serveix ni per adornar el prestatge... i tampoc tens cap taula que coixegi per poder-lo utilitzar. Probablement l’acabaràs posant allà sota, en aquell lloc de la vitrina, on guardes tots aquells regals que sempre algú no gaire simpàtic et fa.
Oh… tu volies una dona o un home que senzillament t’estimés, que se sentís a gust amb tu i et donés una mica de pau. I te n’adones que vas acabar comprant tan sols un cos, una façana amb vestits de marca i cirurgia. Una persona buida, que sols vol aparentar i sembrar l’enveja. T’omple de reclams constants, enganxada a tu en tot moment com una goma elàstica sense deixar-te ni respirar. I ara te n’adones que dins del llit hi tens un pollastre acartronat ple de cicatrius i que ni tan sols et fa un bon caldo.
I entre rialles i amb una sensació de satisfacció i de relax, vam anar concloent la nostra conversa amb un nou aprenentatge:
Quan t’enamoris de nou, recorda que tot el que veus i sens per l’altre, això ets tu. Aquest és l’amor que hi ha dins teu. És per tu i estarà sempre amb tu, passi el que passi. Així doncs, et pots donar a l’altre, i ell també a tu. Així, sense mancances. Aquesta és la millor relació de parella que iniciaràs. Serà duradora i gaudirà de l’espai perquè l’amor segueixi fluint.
Però si això no és així, no et posis nerviós. Gaudeix tot el que puguis i aprèn de la relació en la qual estiguis posat. Sigues molt sincer amb tu mateix i amb l’altre. Finalitza-la tan aviat com puguis amb tot l’amor que et sigui possible. Segueix caminant tot sol, recordant que l’amor està en tu, mai se n’ha anat. Si el desig és tan gran, arribaràs a compartir-lo de nou, ja que les relacions de parella són una meravellosa oportunitat per conèixer-se a un mateix...
Bona sort i endavant!!
I ens vam acomiadar, els dos teníem una sensació de pau, de benestar, ens abraçàrem amb molt d’amor fundint-nos en una dolça i càlida abraçada. Al mirar-nos als ulls ens vam dir: t’estimo!! Ens separàvem contents, havíem passat una bona estona i, qui sap, potser també érem una mica més savis…
No sé si per la mandra de començar una compra venda, per la desil·lusió que em produiria adquirir un missal o per por a què em passessin coses, vaig abstenir-me de dir-li a aquella noia que m’agradava. Potser més endavant, no és el moment adequat, em vaig dir sense ser conscient que el moment adequat no depèn del temps, sinó de mi. Així doncs, sense seguir el consell que m’havia donat la Montse aquella nit, vaig seguir endavant, conscient, això sí, que tard o d’hora m’obriria de nou a l’oportunitat d’una relació de parella. Espero que no sigui un missal... NI UN ROSARI!! Encara que, suposo, això també dependrà de mi.
Per esperar, també espero que l’ex-company de la meva tieta no hagi llegit aquest escrit... si no és així, només em queda afegir una cosa:
Amén
Montse Mestre i Bernat Mestre
2 comentaris:
Com pot ser? llegir això i saber exactament del que estàs parlant...Com pot ser que ho hagis escrit precisament en aquest moment en el que em trobo? És la definició més encertada que mai havia escoltat. Tot i que les meves amigues i jo tenim molt sovint converses sobre l'amor, bé més que de l'amor de l'enamorament...doncs mai arribem a la conclusió de a on ens equivoquem, que fem malament...perquè gairabé mai ens funciona com voldriem. Però la il·lusió amb la que, per lo meyns jo, començo les relacions...sempre farà que em confongui.
Però sóc com sóc i ja amb 32 anys i tot el viscut...dubto molt que sigui capaç de canviar de manera de ser, de seguir comportant-me com una nena petita il·lusionada, al·lucinada per la màgia dels primers moments d'això que en dius la compra-venda.
Com sempre, moltes gràcies pels teus esrits que sempre em fan reflexionar.
Petons!
Trobar-te per aqui i llegir-te ha estat una agradable sorpresa! No deixis d'escriure.
Publica un comentari a l'entrada