Si el meu cos parlés li diria a la ment que callés. Que deixés de justificar-se pel físic i que l'acceptés, nu, sense maquillatges ni res més.
Si el meu cos parlés li diria a la ment que callés. Que deixés de voler ser alguna cosa que no és i se l'escoltés.
Si el meu cos parlés li diria a la ment que callés. Que deixés de preocupar-se per ella i en ell s'ocupés. Que dormís, que descansés, que el cuidés.
Si el meu cos parlés li diria a la ment que callés. Que utilitzés els ulls per veure, les orelles per escoltar, els braços per abraçar i la boca per besar... i que no prejutgés ni filtrés.
Si el meu cos parlés li diria a la ment que callés. Que és més sa ser útil que important, encara que no es guanyin tants calers.
Si el meu cos parlés li diria a la ment que callés. Que la seva funció és executar ordres deixant que ell la manés.
Si el meu cos parlés li diria a la ment que callés. Que utilitzés les cames per marxar quan algo em molestés.
Si el meu cos parlés li diria a la ment que callés. Que cooperant em farien millor persona y que encara que no arribés... em perdonés.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
M'encanta, m'Encanta i m'encantA!!!
En ocasions em sentia identificada amb moltes de les coses que dius. A vegades, em va bé recordar-ho.
Gràcies per compartir-ho.
Una abraçada,
aNusKa:)
Publica un comentari a l'entrada