un NEN i una NENA

Hi ha un nen que s’estima una nena. I una nena que s’estima un nen.
Ara no poden estar junts...

Aquests dies he estat treballant amb nens i nenes, de nou. Em fixo que hi ha nens que només veuen les coses dolentes i n’hi ha, per sort, que veuen les bones. Els de les bones desprenen estima i tendresa, els de les dolentes tristesa i agressivitat. Les energies són tan distintes que sembla mentida que en ambdós casos es tracti de nens. Però suposo que la resposta estarà en el tipus de pares que els ha educat.

Hi ha nens que estan entrenats per dir-te tot allò que no els agrada: “no m’agrada el teu barret”, “els bigotis no són de veritat”, “no m’agraden les atraccions que heu preparat”, “no m’han agradat els pallassos”, “no m’ho estic passant bé”... Són autèntiques màquines de detectar la negativitat. Porten tanta negativitat a dins que, òbviament, la projecten cap enfora. Pobrets... es passen el dia amargats i això no només ho pateixen per dins sinó que es detecta per fora. Jo els hi dic: “pensa només una cosa que t’hagi agradat i queda-te-la, és teva”. De vegades els ajudo: “segur que t’han agradat les crispetes!”. “Una mateixa foto la pots fer en color o en blanc i negre... tot depèn de la teva voluntat”, els dic somrient. Alguns m’entenen... d’altres m’estiren el vestuari, em treuen el barret o em roben el micròfon (i els seus pares no fan res... tampoc van fer res per educar-los, per això tampoc espero que m’ajudin).

Hi ha nens que estan educats per viure en positiu. Nens i nenes que no paren de mirar-me i somriure. Nens que vénen i em fan un petó. Que es volen fer fotografies amb mi o que em volen escoltar quan els parlo del món dels somnis. A aquests, els brillen els ulls quan els parlo de la imaginació, del món que hi ha dins del seu cap i de la responsabilitat que tenen a l’hora de crear-lo. “Passar-vos ho bé depèn de vosaltres, ho sabeu, oi?!”, i diuen que sí! Són els nens que es posen les mans a les butxaques quan els demano si han portat de casa les ganes de jugar, i me les ensenyen! Són els nens que entenen les tres normes del món dels somnis: 1. Passar-s’ho molt bé. 2. Passar-s’ho molt bé. 3. Passar-s’ho molt bé. I les acompleixen les tres! Per ordre, una rere l'altra! Són els nens que no només fan que gaudeixi treballant, sinó que fan que m’esperanci pensar en un nou i màgic demà.

I més que mai, per això, seguiré pacient repartint colors esperança per aquells qui no disposin de més pintura que la de blanc i negre. Espero que, a partir d’ara, els seus pares també hi col•laborin i que els facin veure les petites coses positives de tant en tant. Perquè deixin de projectar en el món el que no els agrada i comencin a distingir-hi el que els farà feliç. Ser feliç només és una decisió. Decidir amb quins ulls vols veure el món, o amb quins colors vols pintar-lo. Dicidir dir: això m'agrada! (es pot començar per les crispetes).
.

Hi ha un nen que s’estima una nena. I una nena que s’estima un nen.
Ara no poden estar junts...

.

Però es miren i diuen: això m'agrada!

.

Ara no poden estar junts...

..

Però saben que cal que ho vegin en positiu. Perquè la tristesa que senten surt de l’estima que els uneix (per més lluny que estiguin).

Ara no poden estar junts...

.

Ara no poden pintar ni compartir el seu destí. Ara els toca esperar i fer altres coses. “Aquest quadre encara no es pot pintar”, els diu la vida! Es necessiten les teles de la proximitat, els pinzells de l’entesa i els colors de la intenció. Ara toca fer altres coses mentre gaudeixen de l’estima que comparteixen. Toca gaudir les situacions que es presentin sentint l'autonomia que els ha donat conèixer-se. Ara, front qualsevol pensament molest, toca creure fermament en l’estima, res més. Només confiar en l’estima, res pot ser més sa i més útil. Quan arribi el dia podran començar a pintar el quadre del seu possible compartit trosset de destí... es pintaran junts o separats, no se sap, però segur que decidiran a la vegada pintar-lo de color esperança!

Hi ha un nen que s’estima una nena. I una nena que s’estima un nen.
Ara no poden estar junts...

.

Però això ara ja no importa... perquè s'han guanyat la part de l'altre amb l'estima, i l'han sumada dins seu per anar sempre més junts a tot arreu.

.

Ara podran estar junts... passi el que passi, mentre vagin creant, cadascun, el seu propi destí.

"Pensin el que vulguin i com vulguin...

però passin-s'ho molt bé!"