Sortiré al carrer i somriuré a totes les persones amb qui em creui la mirada. No sé què faran aquestes, però si els agrada i decideixen fer el mateix potser el món s'omplirà de somriures abans que acabi el dia 31 d'aquest mes.
No l'atureu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jo ho he provat, pero es debia aturar....algunes persones et miren, es sorprenen i extranyant-se d'ells mateixos et retornen el somriure, la majoria però, t'observen com si no fossis d'aquest planeta i una mirada de compasió apareix als seus ulls quan creuen que tu ets l'únic que no saps que el teu equilibri psicologic fa temps que es va perdre.... pobrets...
ARI...
Merci Ari per l'intent!!
Suposo que si ens creuéssim tots dos en un moment d'execució del "projecte somriure" acabaríem partint-nos la caixa!!!
He de dir que l'excedent de població que hi ha a Barcelona dificulta dedicar clars i bons somriures. Al gimnàs més que dedicar somriures semblava un paio amb la màscara de Joker!!! jajejajejaje
Bé, em sembla més franc dedicar-los a aquells/es amb qui m'hagi de comunicar algun moment: el forner, la conductora de l'autobús, el cambrer del Bar... i per suposat els amics i la família. Potser reduiré una mica l'abast de l'"experiment somriure".
Encara que, per descomptat, allò principal és somriure's a un mateix i que siguin somriures sincers. Si es té un dia dolent, tampoc no cal forçar res i és saludable posposar el "projecte somriure" per un altre dia. També és un treball important aprendre a viure amb normalitat els dies baixos i saber expressar la tristesa sense fer-ne un drama.
El fantàstic camí del mig que assenyalava "Siddhārtha Gautama", el Buda Sakyamuni.
Venga abraçada del 15 pa ti!!!
Publica un comentari a l'entrada