Era necessari, com diu Khemir, posar cara a cents de milions de musulmans que són habitualment les primeres víctimes del terrorisme causat per alguns fonamentalistes. I encara que la pel·lícula està basada en la tradició Sufí, també és una pel·lícula altament política. És una obligació avui en dia mostrar al món sencer un altre aspecte de l’Islam, tot i que, cadascun de nosaltres ens ofeguem en la nostra pròpia ignorància sobre ”l’altre”. Nacer diu que és la por allò que ofega a la gent, no la realitat. Hi ha quasi un billó de musulmans al món. El fet d’intentar tot el possible per conèixer millor els nostres veïns és una forma de mostrar hospitalitat.
El fonamentalisme i el radicalisme no representen l’Islam, de la mateixa manera que la inquisició no representa la fe de Jesús. Avui dia un es pot sentir bastant perdut i confós davant del desafiament i l’odi cap a l’Islam. El sufisme apareix oposat a totes les formes de radicalisme. El sufisme és l’Islam dels místics, és la part més sensible de l’Islam, assegura Nacer Khemir. Per donar una millor definició es pot citar una dita Sufí: “hi ha tantes maneres d’arribar a Déu com éssers humans sobre la terra”. Aquesta cita és una representació de la visió del sufisme que, també es diu, és el camí que pretén purificar el cor. Seguint una altra dita profètica Sufí veiem que “en l’ésser humà hi ha un tros de carn que si està sa, tot ell està sa, i si està corromput, tot ell està corromput, i aquest òrgan és el cor”.
Extret de l'entrevista:
http://www.lahiguera.net/cinemania/pelicula/3480/comentario.php
“Les persones d’aquest món som com tres papallones davant la flama d’una espelma. La primera s’hi apropa i diu: “Conec l’amor”. La segona rosa la flama amb les seves ales i comenta: “Jo sé com crema el foc de l’amor”. La tercera es llança al centre de la flama i s’incendia... Només aquesta sabrà el que és el veritable amor”
1 comentari:
Fa poc més d'un any vaig escriure un reportatge sobre dones catalanes que s'havien convertit a l'Islam pel Periódico i que el defensaven negant que fos (com erroniament es creu) una forma de submissió a l'home.
Parlant amb elles vaig apendre molt, principalment que la religió depen de cadascun. És un fet privat i ningú ha d'obligar ni prohibir res a l'altre.
El tema del vel és un dels que treu més de polleguera i és, alhora, un dels símbols més elementals i inofensius. Totes les dones amb les que vaig parlar el portaven per voluntat propia, s'havien convertit per voluntat propia i havien trobat "la llum" en aquest Déu per elles mateixes. Legítim i respectable 100%.
Publica un comentari a l'entrada