Donald Kaufman: - Quería a Sarah Chals... y ese amor era mío, yo era el dueño. Ni Sarah tenía derecho a privarme de eso. Yo puedo querer a quien quiera.
Charlie Kaufman: - Pero a ella le parecías ridículo!
Donald Kaufman: - Bueno, ese era su problema, no el mío. Uno es lo que ama, no lo que le ama. Eso lo decidí yo hace mucho tiempo.
6 comentaris:
M'encanta. Quan descobreixes això, tot adquireix una altra dimensió...
I no només quan estimes, per mi quan dónes, aquesta és la teva compensació, cap altra, si això t'omple, ho tens tot... Va ser una descoberta dura, per mi, però es va obrir una llum...
Un petó.
joder, estem tots amb l'amor... acabo de penjar un post sobre això... el diàleg és molt bo. Hauriem de començar a fer servir aquesta filosofia.
Love my friend.
Estic totalment d'acord, quan et dones compte de que ets el que sents, el que fas i deixes de fer, potser no et miramentes tant amb els altres sinó no deixes de fer per sentir-te i ser més "amat".
Estic d'acord amb tu i amb g.g., estem tots amb l'amor...:) Jo també acabo d'escriure sobre el tema al blog.
Molts petons!
Què maco!? T'aimes tant que ja no penses a regalar-nos cap més post? Jo que incremento el número de les teves visites i... snif snif, no hi trobo un nou text que em faci pensar, o riure.
Un petonàs, guapo!
Estic amb la Montse! Què passa que ens tens abandonats? Fa molts dies que entro i no hi ha res de nou!
Besitos!
Publica un comentari a l'entrada