dissabte, 9 d’agost del 2008

ACTITUD

Una senyora de 92 anys, petita, plena d’aplom i d'orgull, que es vesteix cada dia abans de les 8 del matí amb un pentinat a la moda i perfectament maquillada, encara que és legalment cega... i avui la ingressen en una residència d’avis. L’home que va ser el seu marit durant 70 anys ha mort, fent així el trasllat de la Sra. Jones totalment necessari.

Després d’una hora de pacient espera en el vestíbul de la residència, ella somriu dolçament quan li comenten que la seva habitació ja està llesta. Mentre avança amb el seu caminador cap a l’ascensor, la Helen (responsable de la institució) li descriu la seva diminuta habitació, incloent-hi els llençols bordats que han penjat a la finestra.

- M’encanta!, declara amb l’entusiasme d’una nena de 8 anys a qui acaben de regalar un cadellet.

- Però, Sra. Jones, si ni tan sols ha vist la seva habitació encara. Esperi.

- Això no té res a veure, replica ella. La felicitat és una cosa que es decideix de bon principi, fins i tot abans de començar. Que la meva habitació m’agradi o no m’agradi no depèn de la disposició dels mobles, sinó de la disposició de la meva ment.

“Quan canvies la manera de mirar les coses, encara que siguis legalment cec, les coses que mires canvien”



Dr. Wayne W. Dyer

1 comentari:

Peggy ha dit...

Preciòs! I què és de cert! Per a mi la felicitat està molt lligada a la tranquil.litat de l'esperit, i com tu ens vols ben fer veure, tot està en l'actitud. Algú fa molt poc em va dir: - Estar-hi bé o malament és la teva el.lecció.

Com va tot? M'imagino que bé. Molta sort!!!

Una forta abraçada, maco.