Gràcies pel vostre trosset. Perquè són aquests trossets els que m’animen a caminar amb els ulls tancats cap a allà on em porta la intuïció, guiada pel radar de l’emoció. Trossets d’energia dins meu que fan que em senti recolzat vagi on vagi, faci el que faci, en dies que m’atrapa la desconfiança. Trossets que permeten que faci el primer pas, sense importar-me cap a on, amb fe. Gràcies pel vostre suport, per la confiança... pel vostre trosset.
Així, hi ha molts dies que m’aixeco i em poso a caminar, en l’obscuritat, només empès per la força que em dóna sentir el vostre recolzament, el vostre trosset dins meu. La confiança que em dóna sentir que vosaltres creieu en mi.
“...y entonces de la niebla vino ese pequeño empujón de energía, que algunos llamaron magia, otros sabiduría... y al final resultó ser algo así llamado amistad.” (Keltoi)
Espero que camineu també vosaltres empesos pel meu trosset. Una abraçada Berni
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada