Després d'unes setmanes intenses i d'un èxit (objectiu pel que fa a taquilla) aclaparador, les crítiques van i vénen... i no sempre són exposades ni encaixades com el que són: punts de vista de l'observador (projeccions llançades des d'una òptica que diu més del qui observa que no pas d'aquell qui és observat). No tinc ganes d'escoltar res.
Silenci.
Tinc ganes d'estar amb mi.
M'escolto.
Trobar-me a mi en les indicacions del director és la feina que m'ocupa a nivell professional. Trobar-me a mi entre l'ambient voràgine d'un grup humà, és el que m'empeny a créixer.
Concloc.
Trobar-me a mi.
Saps? Ara que hi penso, serà l'única manera per trobar-te, també, a tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada