Últimament he experimentat en el meu cos pensaments que baixen de la ment. Aleshores m'he sorprès dient: ara ho comprenc, perquè ara ho comprèn el meu cos.
Cadascú té la seva veritat útil que l'ajuda a evolucionar en el seu moment vital. De res serveix dominar les veritats dels altres per inseguretats en la valia de les pròpies. Ningú té raó, sinó que cadascú crea actituds, conceptes i valors que li són útils en el seu moment present segons el que li toca viure.
Aleshores, sento més que mai que les altres persones són miralls. En elles projecto el que les seves personalitats em remouen a mi. I això no diu tant d'elles sinó de mi mateix. Els altres em fan aflorar les meves pors i em permeten conèixer-me... i millorar. "No veig el món com és, el veig com sóc jo ara". Aquestes últimes setmanes ho he viscut corporalment: projecto en noves situacions pors de situacions "similars" passades. Aleshores, insconscientment, les noves situacions em fan sentir les mateixes emocions que vaig sentir en les situacions passades... i m'acabo comportant igual... i, per tant, acabo repetint la mateixa història.
Això és el que sento quan miro els altres: projeccions de les meves pors passades. I això és el que "aconsello" quan em demanen "consell": projeccions de les MEVES pors passades. Per tant, més que mai escolteu-me, però no em feu cas.
He decidit que el primer pas serà no posar miralls vells davant de miralls nous... perquè la Srta.X no és la Srta.Y i el Sr.W no és el Sr.Z. Així viuré les noves situacions com el que són, noves.
Després, un altre pas, potser serà... trencar els miralls?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Comparteixo la meva vida amb algú que desde fa unes setmanes em projecta unes noves pors, pors que en el passat nomès estaven a la meva ment, en la meva imaginació, que creia que mai les sentiria. Aquestes pors les he vist en altres persones molt properes a mi que m'estimo moltíssim i han patit molt. Estic patin, però no penso consentir patir mès del que és necessàri. Penso aprendre d'aquest mal tràngol i tirar endevant amb la meva vida. Sé que ho farè, que ho puc fer. Jo sòc gran i tinc la major raò del mòn per tirar endevant: JO i el meu TROCET de vida.
Saluts Bernat. M'encanta llegirte, m'ajuda molt. Gràcies
Publica un comentari a l'entrada