MÓN ANIMAL, d'Ivan Vallejo Vall (Premi de Teatre breu Inicia't 2009)

L’obra de teatre “Món Animal” es comença a gestar, dins la persona de l’Ivan, cap al juny del 2005 amb la seva primera experiència laboral, com a treballador d’una reconeguda consultoria Americana. D’entrada el sobte l’ambient competitiu i estressant, la pressió i la falta de cooperació en la feina. Més endavant, pren consciència, com ell mateix diu, de l’hombre del Capitalisme: Quatre gats vivim la cara amable, mentre quatre mil milions ens la mantenen des de la fosca. Quatre creatius en una oficina i quatre mil treballadors a la cadena de muntatge. Potser sí que és més productiu, però segur que també és més alienant... com a mínim pels de la cadena de muntatge.

Malgrat tot, més que una crítica que vulgui mostrar les mans brutes del capitalisme, “Món Animal”, és un intent de copsar una realitat amb llenguatge teatral. Una manera de mostrar una vivència de sis mesos, en una hora i mitja, a través d’accions, diàlegs i conflictes que puguin evocar la tensió de l’ambient que l’Ivan va respirar en aquella consultoria. Així doncs, l’objectiu del text va ser el de capturar la realitat viscuda des de l’experiència humana, per poder-la observar, després, des de la distància. No la critica ni vol proposar-ne cap de millor, només vol mostrar la que hi ha i compartir-la.

I aquest és el gran regal del teatre: el regal d’una experiència vital. Crec que compartir les sensacions, les experiències i els aprenentatges de sis mesos de vida, és un acte de generositat increïble. I per això, rebre-ho en una hora i mitja, és un gran regal.

Opino que compartir experiències ens fa millors. I suposo que per això em dedico al teatre: perquè m’ajuda a créixer. M'ajuda a sumar experiències que el meu dia a dia no em pot oferir. En aquest sentit, ahir a la tarda, l’escriptor del llibre “Emprendedores frente la Crisis Sistémica”, Fran Martínez de Zaragoza, m’escrivia el següent: El objetivo no es ser famoso, sino continuar, proseguir, avanzar como persona... I crec que és precisament aquesta l’essència que ha forjat aquesta obra.

I bé, per acabar, oferir-vos un petit fragment de l’escrit que l’Ivan va elaborar per engrescar a futurs directors a dirigir “Món Animal”.

Sobre el “Món animal”
(algunes impressions/provocacions sobre el text)

I si aquesta obra no fos simplement una paròdia de quatre treballadors esbojarrats (i un parell d’empleats anònims) que es troben davant d’un cap d’empresa amb idees animals?

La major part del text que diuen els treballadors i, especialment, el cap d’aquesta empresa és, de fet, un recull de cites textuals de paraules escoltades al llarg de vàries experiències laborals. Les escenes són, en gran part, un intent d’expressar amb llenguatge teatral fets i conflictes habituals en aquest tipus d’entorns. Els personatges són directament persones concretes i reals; complexes i no sempre coincidents amb els arquetips que de vegades d’elles se’n tenen.

Tots els personatges de l’obra (el Roger, la Laura, la Laia, l’Albert i el Jordi M.) tenen els seus conflictes, no estàtics, que avancen amb les tensions i l’evolució de la resta de personatges. Però, més enllà de la lectura estricta d’aquests conflictes en l’entorn d’una empresa determinada, podria fer-se’n una interpretació més àmplia. De la mateixa manera que en el teatre clàssic el món dels déus era l’escenari on s’ambientaven els conflictes antics, no podria ser el món empresarial l’entorn més adequat per posar en escena els conflictes dels homes i les dones d’avui?

El “Món animal” podria ser una obra realista i surrealista alhora. Com un equilibri entre la trama de “Glengarry Glen Ross” (de Mamet), les imatges de Koltès (a “Moll Oest”, per exemple) i l’absurd concret de Beckett (els dos vells que viuen en cubells d’escombraries, a “Final de partida”). Si fos això o alguna cosa més que simplement una paròdia, aquesta obra necessitaria sobretot uns actors i actrius i un director o directora que fossin capaços d’esprémer-la al màxim.

Avui que l'obra ja està publicada, només em resta desitjar MOLTA MERDA i ENDAVANT!