és això

Una de les primeres fotos on se'm recorda surto amb un trau al cap. Després d'haver plorat. Vaig caure perseguint una pilota i encara em queda aquella senyal marcada. Amb 3 anava amb bici, sense rodetes i amb els genolls pelats. M'agradava tocar el piano, el timbal i també la guitarra. Vaig tocar tants cops aquella cançó, "La Bamba", amb el pare i la mare. Volia ser pagès i quan anava a Galícia em passava el dia al camp, amb les vaques i els tractors. M'encantava aixecar troncs i cridar "sóc fort" o cridar "AaAaaAaAaA" mentre corria amb el vent a la cara. Vaig tenir un accident anant en moto i em vaig lesionar un peu (a Mèxic em deien "el niño de los tres dedos" i no fa gaire algú encara em motejava "tortuga ninja", no m'apassiona però tampoc em desagrada). Així, amb 6, vaig topar contra les inseguretats per primera vegada. El "què diran" i el que deien va ser vençut amb algun plor, algun cop de puny i més d'una patada. Vaig jugar molts anys a futbol. Massa. Als 20 se'm va creuar pel davant una noia que ballava. Em va interessar el seu camí. Vaig deixar les botes de tacs per les claquetes i els gols per sabatilles de jazz i piruetes. En aquells temps també recordo "estudiar" a la UPC i a la UB i, sobretot, ballar a les discoteques. Molts amics... i molt bons la majoria. Un Local, les meves cançons (tristes) i més camaraderia. Després Vic. La Llicenciatura que em va fer tornar als esports: la Natació, la Gimnàstica, l'Snow, els Esports de Muntanya, les Excursions i l'Escalada. I per últim el Rugbi. Aquest em va mostrar un món nou... i un de molt vell que no m'agradava. Després Magisteri, educació i finalment Teatre. TEATRE. Per tornar a conèixer el meu nen, per mostrar-me sincer i conquerir-me d'una vegada.