Les paraules em vénen i les paraules se me’n van. Desfilen i, algunes, em sedueixen. Com són! L’única manera de capturar-les és teclejant-les... o enganxant-m’hi atorgant-los-hi atenció. Vénen i se’n van! Res més. No fan ("nI diUen") res més les paraules. Algunes les agafo al vol. Què són? N’agafo una: “CapSigrAny”. Si ho repeteixo molts cops, no té sentit. És curiós com sona la “S” entremig. Com si volgués forçar un silenci enmig de dos trons: "PrrrroOooOaaaa"-"Shhh"-"PrrrroOooOaaaa". Silenci!
Em pregunto:
Si no conegués cap idioma, no em vindrien ni em marxarien paraules. Aleshores, què em vindria i marxaria? Soroll? Potser em vindrien i marxarien onomatopèies?!
"AtxIm", "atxEm", "buuUuum", "catacraAacK", "KRac", "crEK", "crIc-crAc", "CroOoak", "FLisT-FLasT", "ninG-nanG" o "ninG-ninG" (sonen les campanes), "NYac", "nyaAamMm-nyaAamMm", "NYec", "NYic-NYic", "nyIgo-nyIgo", "pAffff", "pAm", "puUum", "PiF-PaF", "plOoOoOf", "Taf-taF", "tic-tac", "Xip-Xap", "zUm-zUm"...
Ostres, aleshores, sentiria sons com trons dins meu? Doncs, la veritat, no crec que m’enganxés als sons! T’imagines enganxar-te als sons dels trons?? "PrrrroOooOaaaa"-"PrrrroOooOaaaa". I així tot el dia, sentint sense sentit, amb el cap ple de bots i barrals! Ple de pluja de paraules: "TcTcTcTcTc".
Ben mirat, plou sobre mullat! Tot plegat és el mateix que enganxar-se al so mental de les paraules que malauradament, de vegades, sedueixen: “nO pUuUc-nO pUuUc”. Es pot sentir, però tampoc en té cap de sentit!!
.
M'hauré de comprar un paraigües.
1 comentari:
les paraules.......... el millor de les paraules és el que s'hi endevina per sota, el color que tenen, la calor o el fred que transmeten, el so, la intensitat, l'esssssssssssspeTEK!!!!!!!!! jugar-les és fantàstic, i te les jugues TAN bé! ;-)
Publica un comentari a l'entrada