Ara, vull cercar els mots més bells per seguir encoratjant-vos a seguir caminant el camí de l'amistat, l'esforç, l'entrega, l'honestedat, la humilitat... el camí de la vida. I tot i que ho intento un silenci m'inunda alhora que els meus passos s'allunyen físicament de l'equip. Només puc dir que el meu camí personal se separa del vostre encara que sé, que el meu cor serà sempre amb vosaltres.
He deixat de jugar aquesta temporada... però més que una pèrdua vull que sigui un guany. Perquè jo segueixo sent un Garrí, perquè el meu cor segueix dins la pilota ovalada que vosaltres protegiu, i perquè la meva amistat sempre serà vostra.
M’enorgulleix veure com tots vosaltres us poseu l’equip a les espatlles per seguir evolucionant com a grup i com a persones. Espero que seguiu expandint aquest projecte amb humilitat i amb l’orgull de saber que les coses estan ben fetes.
Estimats/des companys/es de joc, estimats/des Garrins/es, estimats/des amics/gues,
com a company de joc, Vell Garrí, amic, vull agrair-vos personalment tot el que m’heu aportat aquestes últimes temporades. La vostra actitud cap a mi i cap als\les altres ens han enriquit a tots\es. Una actitud respectuosa, amable, atenta, servicial... en definitiva, una actitud d’amic/ga. Us vull donar les gràcies per l’energia que m’heu aportat amb la vostra atenció més sincera. Una energia que m’ha permès ser optimista (mirant cap endavant, sempre de forma positiva i treballant per un futur millor), ser valent (aventurant-me en diferents projectes que se m’han presentat), ser atent (intentant ser agradable amb tothom qui m’envolta), ser més fort (caminant amb constància, esforç i vitalitat sense parar), ser, en definitiva, feliç.
Ha estat un plaer per mi conèixer-vos i tenir-vos a prop. Ha estat un plaer “instruir-vos” en els aprenentatges que jo he assimilat en els meus anys de carrera i de vida. Ha estat un plaer rebre, també, les vostres ensenyances.
Aquest any acabarà un cicle. Els qui abans fórem Garrinets i Garrins, ara som Vells Garrins. Per això, hem de procurar que les noves generacions segueixin fomentant la nostra manera d’entendre el "rugby UVIC" i, en definitiva, la vida. Per aquest motiu, ara reflexiono sobre el que és per a mi aquest esport extraordinari i la seva importància dins la nostra comunitat. Considero que això és important de cara a seguir evolucionant, de cara a que la nostra essència no es perdi amb els anys. Espero que vosaltres també procurareu fer el mateix amb les generacions que us vindran darrera. Els/Les nous/ves jugadors/es us necessitaran com a referent, com a mestres, com a amics/gues.
El rugby es pot prendre de diferents maneres, a mi, personalment, m’ha enganxat la seva filosofia, els seus principis més tradicionals, els seus valors humans i educatius. Veig que més enllà d’un esport, el rugby és una manera de viure, una manera de prendre’t la vida. Educa en la cooperació, la solidaritat, fomenta la socialització i, d’aquesta manera, et fa sentir part d’alguna cosa, part d’un grup, la quinzena part d’un equip... part del món del rugby.
El rugby és com la vida mateixa, amb les seves adversitats, les pors, la lluita, la cooperació... i així, practicant-lo, podem extrapolar els seus aprenentatges, les experiències que ens dóna, que ens fa viure, a la realitat del dia a dia, a la societat que ens espera.
El rugby dóna seguretat a un mateix, ensenya a respectar a les altres persones i t’educa com a PERSONA per poder afrontar la vida amb optimisme, trencant estereotips fixats per la societat, fent que siguis valent, que segueixis els teus desitjos i no que desitgis el que la societat espera de tu.
El rugby és un mitjà i no un fi en si mateix. Un mitjà per relacionar, educar i divertir. Un esport val per l’educació que deixa en aquell qui el practica. El rugby ho fa perquè, primerament, les característiques pròpies del joc (principalment d’adversitat) ensenyen a aquell qui el practica orientadament a entrenar i vèncer l’adversitat. En segon lloc, s’ensenya a jugar en equip. Amb això s’aprèn a viure en funció dels altres, s’aprèn a donar, a sacrificar-se (arriscant el propi físic) per l’interès màxim que existeix en el terreny de joc que és l’equip. En tercer lloc el rugby educa perquè (com molts altres esports) no es pot jugar sense contrincants, amb els quals es durà a terme la tradicional reunió després del partit (Tercer Temps) que permetrà agrair-se mútuament l’oportunitat que s’han donat de gaudir del joc. El rugby educa perquè en un món materialista i individualista com el que vivim, ensenya al jugador que per més bo i brillant que sigui no podrà fer res sense l’ajuda del seu equip i que, finalment, el que es vol defensar és que val més l’home que el jugador.
El rugby mai ha volgut fomentar jugadors/es que xutin bé, que passin bé o que formin bé una melé, sinó que ha volgut fomentar sempre homes i dones de bé, que treballin, estudiïn... i que com a complement de la seva activitat principal, tractin de xutar bé, passar bé i formar bé una melé. És a dir, que el rugby serà essencial pel desenvolupament de la persona, no només dins del terreny de joc, sinó que també a fora. Aquesta serà doncs l’ensenyança d’una filosofia de viure, d’una actitud solidària, d’una manera de pensar més humana... que ajudarà l’esportista en la seva vida quotidiana. El rugby mai ha volgut ser la meta final del qui el juga, sinó el mitjà mitjançant el qual l’home i la dona, al mateix temps que milloren el seu físic i la seva ment, milloren espiritualment.
El rugby, per altra banda, és un mitjà per relacionar-se pel fet que entre contrincants es dóna un “pacte de cavallers” de jugar el més dur possible, donat que d’aquesta manera el joc serà millor. El jugador de rugby que troba en un adversari ocasional a un home dur i honest dins del terreny de joc, després del partit valora en aquell oponent a un amic per a tota la vida. D’aquesta manera es fomenten les relacions, amistats i unions més fortes, ja que el rugby fa desaparèixer les diferències entre persones, pobles i societats aparentment diferents.
El rugby és per relacionar i hem de tenir present això per veure l’oponent com un adversari i no com un enemic. Això no significa que no fomentem un tracte dur i lleial a l’adversari en el partit, però després hem de donar exemple d’haver pogut gaudir de la tarda jugant a rugby gràcies a aquest i per això ampliem la nostra relació més enllà del joc, en la vida de cadascun de nosaltres.
En una època marcadament materialista en la que vivim, no és fàcil ensenyar i difondre un esport com el rugby, dins del context del seu esperit i tradicions. L’ambient esportiu que ens rodeja premia només al guanyador i per tal d’aconseguir l’èxit tot és apte. A tot això se li suma la importància que donen els mitjans de comunicació al guanyador, a la vegada que disminueix sistemàticament el treball realitzat pel perdedor. No vol dir que haguem de practicar un esport per perdre, ja que si el joc en si consisteix en fer més marques que l’equip contrari, és molt normal tractar d’aconseguir-ho. Tractar de guanyar és doncs el que hem de transmetre, però no a qualsevol preu i en cas de no aconseguir-ho no significa que el treball realitzat no hagi estat vàlid. Aquest és el caràcter que cal transferir, condició indispensable per a conduir cap a una ensenyança de l’esport totalment educativa. El/La jugador/a ha de perdre com si li resultés agradable i guanyar com si estés acostumat/da a fer-ho.
El món del rugby és això per a mi, el rugby és més que un esport i “Els\Les Garrins\es” és més que un equip. Va ser un privilegi iniciar aquest projecte i segueix sent-ho avui formar-ne part. Això és el que jo he après, el que jo penso i el que a mi em motiva per seguir practicant aquest esport, ara fora del terreny de joc.
El “Rugby UVic” s’ha creat dins d’un àmbit educatiu. Per aquest motiu intenta conservar els principis del rugby més tradicionals (jugar sense remuneració, per amor al joc, respectar als adversaris, als àrbitres, als propis companys...) i els valors més humans (cooperació, solidaritat, respecte...). Considero que és important mantenir aquesta essència. Per tot això, el rugby és una escola de vida, per tot això serà tan important ensenyar-lo a partir dels seus principis i valors més humans.
Ha estat un plaer per mi conèixer-vos i tenir-vos a prop. Ha estat un plaer “instruir-vos” en els aprenentatges que jo he assimilat en els meus anys de carrera i de vida. Ha estat un plaer rebre, també, les vostres ensenyances.
Aquest any acabarà un cicle. Els qui abans fórem Garrinets i Garrins, ara som Vells Garrins. Per això, hem de procurar que les noves generacions segueixin fomentant la nostra manera d’entendre el "rugby UVIC" i, en definitiva, la vida. Per aquest motiu, ara reflexiono sobre el que és per a mi aquest esport extraordinari i la seva importància dins la nostra comunitat. Considero que això és important de cara a seguir evolucionant, de cara a que la nostra essència no es perdi amb els anys. Espero que vosaltres també procurareu fer el mateix amb les generacions que us vindran darrera. Els/Les nous/ves jugadors/es us necessitaran com a referent, com a mestres, com a amics/gues.
El rugby es pot prendre de diferents maneres, a mi, personalment, m’ha enganxat la seva filosofia, els seus principis més tradicionals, els seus valors humans i educatius. Veig que més enllà d’un esport, el rugby és una manera de viure, una manera de prendre’t la vida. Educa en la cooperació, la solidaritat, fomenta la socialització i, d’aquesta manera, et fa sentir part d’alguna cosa, part d’un grup, la quinzena part d’un equip... part del món del rugby.
El rugby és com la vida mateixa, amb les seves adversitats, les pors, la lluita, la cooperació... i així, practicant-lo, podem extrapolar els seus aprenentatges, les experiències que ens dóna, que ens fa viure, a la realitat del dia a dia, a la societat que ens espera.
El rugby dóna seguretat a un mateix, ensenya a respectar a les altres persones i t’educa com a PERSONA per poder afrontar la vida amb optimisme, trencant estereotips fixats per la societat, fent que siguis valent, que segueixis els teus desitjos i no que desitgis el que la societat espera de tu.
El rugby és un mitjà i no un fi en si mateix. Un mitjà per relacionar, educar i divertir. Un esport val per l’educació que deixa en aquell qui el practica. El rugby ho fa perquè, primerament, les característiques pròpies del joc (principalment d’adversitat) ensenyen a aquell qui el practica orientadament a entrenar i vèncer l’adversitat. En segon lloc, s’ensenya a jugar en equip. Amb això s’aprèn a viure en funció dels altres, s’aprèn a donar, a sacrificar-se (arriscant el propi físic) per l’interès màxim que existeix en el terreny de joc que és l’equip. En tercer lloc el rugby educa perquè (com molts altres esports) no es pot jugar sense contrincants, amb els quals es durà a terme la tradicional reunió després del partit (Tercer Temps) que permetrà agrair-se mútuament l’oportunitat que s’han donat de gaudir del joc. El rugby educa perquè en un món materialista i individualista com el que vivim, ensenya al jugador que per més bo i brillant que sigui no podrà fer res sense l’ajuda del seu equip i que, finalment, el que es vol defensar és que val més l’home que el jugador.
El rugby mai ha volgut fomentar jugadors/es que xutin bé, que passin bé o que formin bé una melé, sinó que ha volgut fomentar sempre homes i dones de bé, que treballin, estudiïn... i que com a complement de la seva activitat principal, tractin de xutar bé, passar bé i formar bé una melé. És a dir, que el rugby serà essencial pel desenvolupament de la persona, no només dins del terreny de joc, sinó que també a fora. Aquesta serà doncs l’ensenyança d’una filosofia de viure, d’una actitud solidària, d’una manera de pensar més humana... que ajudarà l’esportista en la seva vida quotidiana. El rugby mai ha volgut ser la meta final del qui el juga, sinó el mitjà mitjançant el qual l’home i la dona, al mateix temps que milloren el seu físic i la seva ment, milloren espiritualment.
El rugby, per altra banda, és un mitjà per relacionar-se pel fet que entre contrincants es dóna un “pacte de cavallers” de jugar el més dur possible, donat que d’aquesta manera el joc serà millor. El jugador de rugby que troba en un adversari ocasional a un home dur i honest dins del terreny de joc, després del partit valora en aquell oponent a un amic per a tota la vida. D’aquesta manera es fomenten les relacions, amistats i unions més fortes, ja que el rugby fa desaparèixer les diferències entre persones, pobles i societats aparentment diferents.
El rugby és per relacionar i hem de tenir present això per veure l’oponent com un adversari i no com un enemic. Això no significa que no fomentem un tracte dur i lleial a l’adversari en el partit, però després hem de donar exemple d’haver pogut gaudir de la tarda jugant a rugby gràcies a aquest i per això ampliem la nostra relació més enllà del joc, en la vida de cadascun de nosaltres.
En una època marcadament materialista en la que vivim, no és fàcil ensenyar i difondre un esport com el rugby, dins del context del seu esperit i tradicions. L’ambient esportiu que ens rodeja premia només al guanyador i per tal d’aconseguir l’èxit tot és apte. A tot això se li suma la importància que donen els mitjans de comunicació al guanyador, a la vegada que disminueix sistemàticament el treball realitzat pel perdedor. No vol dir que haguem de practicar un esport per perdre, ja que si el joc en si consisteix en fer més marques que l’equip contrari, és molt normal tractar d’aconseguir-ho. Tractar de guanyar és doncs el que hem de transmetre, però no a qualsevol preu i en cas de no aconseguir-ho no significa que el treball realitzat no hagi estat vàlid. Aquest és el caràcter que cal transferir, condició indispensable per a conduir cap a una ensenyança de l’esport totalment educativa. El/La jugador/a ha de perdre com si li resultés agradable i guanyar com si estés acostumat/da a fer-ho.
El món del rugby és això per a mi, el rugby és més que un esport i “Els\Les Garrins\es” és més que un equip. Va ser un privilegi iniciar aquest projecte i segueix sent-ho avui formar-ne part. Això és el que jo he après, el que jo penso i el que a mi em motiva per seguir practicant aquest esport, ara fora del terreny de joc.
El “Rugby UVic” s’ha creat dins d’un àmbit educatiu. Per aquest motiu intenta conservar els principis del rugby més tradicionals (jugar sense remuneració, per amor al joc, respectar als adversaris, als àrbitres, als propis companys...) i els valors més humans (cooperació, solidaritat, respecte...). Considero que és important mantenir aquesta essència. Per tot això, el rugby és una escola de vida, per tot això serà tan important ensenyar-lo a partir dels seus principis i valors més humans.
El rugby el juguem persones responsables dels nostres actes. Som els qui millor ens ho passem i els qui traiem més bones notes (no ho oblidem).
Com em va dir en Gil en un dels primers entrenaments:
“El rugby és una manera d’anar i viure la vida, ja que es juga dins i fora del terreny de joc, les 24 hores del dia, durant tot l’any”
Com m’ha fet entendre en Marià amb el seu exemple diari:
“El placatge és una metàfora de la vida, la manera com l’afrontes és la manera que tens de viure-la”
Gràcies companys/es. Gràcies per escoltar-me, per recolzar-me i per ensenyar-me. Gràcies per la vostra amistat.
Només em queda desitjar-vos sort a la vida i recordar-vos que no esteu sols/es, teniu molts/es companys/es corrent el mateix camí, només heu de mirar endarrere. Endavant!
Sempre vostre
Berni
Com em va dir en Gil en un dels primers entrenaments:
“El rugby és una manera d’anar i viure la vida, ja que es juga dins i fora del terreny de joc, les 24 hores del dia, durant tot l’any”
Com m’ha fet entendre en Marià amb el seu exemple diari:
“El placatge és una metàfora de la vida, la manera com l’afrontes és la manera que tens de viure-la”
Gràcies companys/es. Gràcies per escoltar-me, per recolzar-me i per ensenyar-me. Gràcies per la vostra amistat.
Només em queda desitjar-vos sort a la vida i recordar-vos que no esteu sols/es, teniu molts/es companys/es corrent el mateix camí, només heu de mirar endarrere. Endavant!
Sempre vostre
Berni
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada