Costums de pensament em van anar creant un mapa replet de programes automàtics (comportaments, actituds, creences...). Aquelles rutes em portaven, totes, a reviure les mateixes situacions per arribar al següent destí: l'estancament. Quan vaig començar a interrompre el meu pensament habitual, les velles connexions es van alterar i van donar noves respostes. Aleshores, vaig haver de dibuixar un altre mapa:
http://mi-samsara.blogspot.com/2009/02/paris-otra-parte-del-mapa.html
http://mi-samsara.blogspot.com/2009/02/paris-otra-parte-del-mapa.html
"París, otro cambio al mapa", no deixeu de llegir el post d'en Víctor.
3 comentaris:
Ens hem connectat
http://passeigdesantjoan87.blogspot.com/2009/03/historia-de-vida.html
Mai m'havia imaginat la meva vida com un mapa. Sí com un puzzle. O com un llibre on està escrit tot el que me passa.
És una bona manera de veure't des de fora.
La veritat és que quan vaig llegir el post d'en Víctor la imatge resum d'un llarg aprenentatge em va venir al cap com un flaix!! Merci de nou Víctor. També crec que la metàfora del mapa ens permet veure'ns des de fora i facilita seguir caminant.
M'encanta llegir experiències de gent que passa per processos semblants. I el que més m'agrada és quan una simple paraula m'evoca la imatge que em fa comprendre el meu procés.
L'altre dia en Marcos em va regalar una altra paraula-tresor: "fragància". Us regalo un trosset de la conversa:
"...de los libros hay que guardar solo la fragancia y no las palabras (el texto entero), solo la frangacia y hacerla nuestra para disfrutarla luego en la acción de nuestras vidas".
Gràcies a tots i totes els/les qui escriviu i compartiu opinions i experiències!!
Una abraçada
Berni
Publica un comentari a l'entrada