Com em pot agradar tant cantar? Sento com si sortís quelcom de dins. De vegades fa por. Però si m'escolten des del cor, també puc cantar des d'aquest i deixar marxar allò que sent la necessitat de ser compartit. Diuen que la felicitat no és completa fins que no es comparteix. Avui n'he compartit un xic.
M'ha encantat cantar Negra Sombra. I m'encantarà compartir-la amb vosaltres quan l'escolteu (Luz Casal i Carlos Nuñez van fer una versió genial, espero que la trobeu). Perquè fins i tot la descripció de la depressió més gran, es pot convertir en una sensació de feliç melangia quan surt a través del cant:
Cando penso que te fuches,
negra sombra que me asombras,
ó pé dos meus cabezales
tornas facéndome mofa.
Cando maxino que es ida,
no mesmo sol te me amostras,
i eres a estrela que brila,
i eres o vento que zoa.
Si cantan, es ti que cantas,
si choran, es ti que choras,
i es o marmurio do río
i es a noite i es a aurora.
En todo estás e ti es todo,
pra min i en min mesma moras,
nin me abandonarás nunca,
sombra que sempre me asombras.
.
ROSALÍA DE CASTRO
(Follas Novas, 1880)
3 comentaris:
faime moi feliz saber que unha parte do teu corazón pertence a Galiza.
Un biquiño e unha aperta da túa curmán María
parles de la feliicitat des de dos punts.
-La felicitat de compartir.
-la felicitat que surt de la melángia (que sembla paradoxal, però existeix)
Tots anem buscant felicitat. me n´alegro que l´ahgis trobat en auests moments de cant.
Negra sombra es fantástica.
he trobat alguna versió cantada per orfeons al youtube, a veure si després en penjo alguna al facebook.
no sé si som amics al facebook. Et buscaré,si no jo estic a ordelrin@hotmail.com
Oh, oh!
Bernat aquesta cançó em fascina, fa poc vaig penjar-ne un enllaç al meu perfil del facebook...
M'has fet venir ganes de tornar-la a escoltar... Vaig!!!
Petonarros, guapo.
Espero que estiguis bé. Cuida't molt.
MUAKS!!
Publica un comentari a l'entrada