per a en GERARD

La posició dels peus d'en Charlot buscava una major base de sustentació per a mantenir una posició estàtica. Quiet. Observava. O mandrejava. D'entrada, si te'l miraves i l'analitzaves, deies: "Aquest paio no es vol moure". "Potser no vol créixer?". "Necessita que algú li clavi una empenta". “Vinga!, mou-te, ves a buscar els teus somnis!”. I ell seguia amb els peus fixats sense intenció de moure’s. I encara que la vida el movia (constantment), ell no canviava de posició. No adoptava cap gest favorable a seguir cap inèrcia. Però la vida el seguia movent! Amunt i avall. I ell amb els peus oberts. I les situacions se succeïen... perills, amors... i ell amb els peus oberts que seguia, amb el fre posat, observant el moviment que l'envoltava. I això el sorprenia! Potser ell estava quiet i el món, al seu voltant, es movia!!

El Dr. Wayne W. Dyer diu que si vols aconseguir qualsevol cosa has d'alinear el teu pensament i la teva acció amb la font de l'existència (que és abundància). És el poder de la intenció, diu. Jo crec que la font de l'existència és vida. I aquest és el propòsit que està per sobre de qualsevol intenció. El propòsit de la vida! Quin altre propòsit poden tenir les flors, els ocells i les formigues... si no és la vida? Qualsevol cosa que facis a favor d'aquesta, de la vida en general (o en concret), estarà acompanyada d'un alè d'energia, de vents favorables i aromes de diversió. Passaran coses inimaginables. Miracles! Ho crec sincerament.

També crec que en Charlot ho sabia, això de la vida, i per aquest motiu estava quiet. Ni es movia! Per què moure's! Si tu ets el major somni que existeix no hi ha res que hagis de buscar. Ets el somni de la vida! La seva ment no l'havia conquerit fent-lo creure separat de la naturalesa, de la vida!! Què busca la gent? Què busca que no troba? Què troba que no busca? Quina tonteria això de creure’s separat, pensava!! Si ets vida has de fer accions a favor de la vida. I ja està! Estic d'acord amb ell. Qualsevol altra acció no només seria estúpida, sinó perjudicial. Quina tonteria, això de creure's separat de la vida!

Així, va arribar un dia que em vaig dir a mi mateix: si vols ser feliç, troba el propòsit que mou la teva voluntat a dur a terme les moltes determinades accions del dia a dia, i porta'l dins del teu cor mentre les facis. En Charlot duia el seu propòsit dins del cor, sempre. I, és clar, no podia ser altra cosa que la vida. Així doncs, al tenir com a propòsit la vida no calia ni que fes accions. Ell era vida servint la vida. La seva bondat era tan gran que no calia ni que pensés. Ni que és mogués. Es deixava guiar pel cor, per la vida. Aquesta el portava a ell on se'l necessités, amunt i avall. I això de veure un home amb els peus quiets amunt i avall, és clar, feia gràcia. La vida el duia aquí i allà, amunt i avall, per afavorir-se a ella mateixa en general (o en concret). I aleshores el seu entorn brillava, cada cop, amb més i més vida: somriures en general, somriures en concret... al cap i a la fi, tot és un acudit, deia mentre reia. I és clar, feia gràcia.

Si tu ets el major somni que existeix no hi ha res que hagis de buscar, jo crec que això és el que quiet, es repetia. Ni es movia. Això és el que té tenir com a pròposit la vida!

Gerard, el teu projecte serà un èxit exquisit. Però no pensis en resultats. Busca un propòsit que t'il·lusioni. La ment no coneix ni entén de resultats, però sí que entén d'il·lusió (comentava un tal Ramón Campayo). Pensar en obtindre resultats la limitarà amb l'aparició de nerviosisme, tensió i por a no obtenir-los. Aleshores, enfoca't en la il·lusió, l'entusiasme original, per a realitzar cada pas. Quina és la teva il·lusió?
.
Jo crec que la il·lusió lliga el cap amb el cor per a realitzar l'acció. Busca el teu propòsit, recorda'l en els moments difícils i et donarà força, ja que aquest et guiarà des del cor. Aleshores para (i si vols col·loca els peus com en Charlot). Observa. Escolta els vents favorables (una cançó, una persona, un pensament qualsevol...). La vida t'ho portarà.
.
No t'ofusquis, em deia en Simon Edwards quan em trobava davant d'una aparent dificultat. Anem a fer un te? La vida ens portarà la solució..., concloïa somrient. Ah!, i si vols més assistència, no ho dubtis, que el teu propòsit estigui relacionat amb la vida! Ja ho veuràs, els resultats vindran sols. I segur que estarem allà per aplaudir-los!
.
Oi que sí, Virginia?!