El silenci, la “resposta” a moltes de les meves preguntes. Perquè ara prenc consciència que el silenci no és mut. El silenci també pot ser poesia... si més no diu tot allò que callo, el silenci. Tot allò que és difícil descobrir dins d’un mateix. Allò que no es pot expressar amb paraules ni comprar amb diners. Els meus propis desigs. Anhels. Aquells que em fan tanta por. Pànic. Potser perquè desconec, potser perquè em faran canviar.
El silenci. Allà on s’amaga l’afany per viure. On hi resideixen els desigs que vénen directament del meu cor i són font d’energia que alimenta el ritme incessant dels seus batecs. El meu motor, la meva raó de viure, la meva necessitat d’expressió, el meu camí.
El silenci em parla des de la quietud. Només la intuïció em guiarà en aquest viatge internament personal, des del cor, la pau. La meva pau. Fent i escoltant-me, escoltant-me i fent des d’una actitud positiva, optimista. Alegre. Així trobaré pas a pas. Creant en cada instant allò que penso i portant els meus passos cap a allà on van els meus pensaments. Així, fent del silenci poesia i de cada pas una nova melodia per descobrir. Així, plorant els meus mals però també estimant-los com faig amb el meu amor. Perquè ambdues coses són fruit de les llavors que jo mateix he plantat en mi, dins meu. En el meu camí.
El silenci. Depèn de cadascú escoltar-lo. Depèn de la pròpia actitud pintar la vida de color esperança, o no. Calla i escolta. Què et diu a tu?... El silenci ens parla de tot això. Tria el teu color. El silenci també pot ser poesia.
El silenci. Allà on s’amaga l’afany per viure. On hi resideixen els desigs que vénen directament del meu cor i són font d’energia que alimenta el ritme incessant dels seus batecs. El meu motor, la meva raó de viure, la meva necessitat d’expressió, el meu camí.El silenci em parla des de la quietud. Només la intuïció em guiarà en aquest viatge internament personal, des del cor, la pau. La meva pau. Fent i escoltant-me, escoltant-me i fent des d’una actitud positiva, optimista. Alegre. Així trobaré pas a pas. Creant en cada instant allò que penso i portant els meus passos cap a allà on van els meus pensaments. Així, fent del silenci poesia i de cada pas una nova melodia per descobrir. Així, plorant els meus mals però també estimant-los com faig amb el meu amor. Perquè ambdues coses són fruit de les llavors que jo mateix he plantat en mi, dins meu. En el meu camí.
El silenci. Depèn de cadascú escoltar-lo. Depèn de la pròpia actitud pintar la vida de color esperança, o no. Calla i escolta. Què et diu a tu?... El silenci ens parla de tot això. Tria el teu color. El silenci també pot ser poesia.
Bernat Mestre
3 comentaris:
Ara mateix el meu silenci em diu que sempre m'equivoco amb allò que és tant important en mi. Callo i l'escolto...no trobo resposta.
El teu silenci t'ha dit molt, ara actua Vane, canvia alguna cosa (encara que sigui petita).
Si busques resultats diferents, no pensis ni facis sempre el mateix.
Ei, i no et preocupis tant!!! Res és tan IMPORTANT. Gaudeix, somriu, felicita't... ho estàs fent genial!!!
Una abraçada!
A moltes persones el silenci els espanta. Fa por, perque es com el buit. Però en realitat està ple de coses.
Publica un comentari a l'entrada